Els camins curts de Churchill

El canvi climàtic, que aquests dies denuncien Bill Clinton, Al Gore i el jove Leonardo DiCaprio, produeix modificacions inesperades a l'agenda personal. Com ara haver de viatjar des de Girona a Karlsruhe, a Alemanya, per continuar després cap a Roma, que és on un esperava arribar al matí i no a les vuit del vespre. Va dir Winston Churchill que, a vegades, el camí més curt per anar de Londres a Roma és el que passa per Pequín. Curt, que no breu.

Tot va ser culpa de la boira que embolcallava els aeroports de la capital italiana. ¡Boira a Roma! "El temps ja no és com abans", diuen els vells, i això no ha de significar necessàriament una cosa pitjor: a París prenen el sol a les ribes del Sena i a Roma mengen gelats per Nadal. Un amic danès explica que al seu país han començat a plantar llimones i oliveres, mentre que a Sicília es poden veure els primers mangos i xirimoies. Segur que abans que el desert arribi a Roma s'haurà trobat la fórmula per plantar enciams al Sàhara. ¿No ho han fet els israelians al Nègueb?

A Karlsruhe hi feia un sol que, il.luminant les fulles tardorenques dels últims arbres de la Selva Negra, donava al paisatge una entendridora tonalitat ocre, ben a l'altura del romanticisme alemany. O dels decadents banys termals de Baden-Baden, que són pràcticament a la cantonada. Al cap d'una hora plovia i dues hores més tard es podia tornar a fumar sota el sol a la terrassa del bar: Karlsruhe comença a ser com Brussel.les, situada molt més al nord. Els vins que ofereixen a l'aeroport són italians, potser perquè són més barats que els del Rin, a vuit euros l'ampolla. Amb els anys, els alemanys es van sortir amb la seva i van elaborar vins als quals afegien sucre perquè arribessin als graus indispensables. Ara, amb més sol que abans per tot això dels canvis, ja no ho necessiten. Al Piemont, amb tot, donat que els joves no prenen vi perquè ja no consumeixen les calories de les generacions passades, han inventat el "filtrato", fet amb raïm i un afegitó de gas: quatre graus d'alcohol que els polis no aconsegueixen detectar.

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

Karlsruhe és una ciutat de 300.000 habitants, amb un aeroport més petit que el de Girona però ple de búnquers per amagar-hi caces de guerra: França era --i encara és, això no ha canviat gens-- a ben pocs passos. És una ciutat important perquè allotja el Tribunal Constitucional, el Suprem i la Fiscalia General. Encara que potser el més atractiu sigui el ZKM, lacosa-edificique pretén ser la futura ciutat de la cultura, o la ciutat de la cultura futura, o el futur de la cultura. És a dir, un laboratori de l'era digital que, com ja saben tots els usuaris d'ordinadors, canvia a cada moment. I per això mateix l'edifici no s'acabarà mai, sinó que es continua innovant, projectant i construint, d'acord amb els descobriments moderns.

Com el clima. Als pessimistes, convençuts que el clima no canviarà, el petit aeroport els ofereix sis agèncieslast minuteamb destinacions a les Canàries, les Balears i Turquia. Una setmana amb tot inclòs, 500 euros. Convé viatjar de Girona a Karlsruhe per anar a Tenerife. Ja ho deia Churchill.