'Che, sos argentino'

ErnestoCheGuevara es va esfumar de Cuba el 1965 i va deixar enrere una onada d'enigmes. Els rumors sobre el seu destí van arribar a vorejar l'inversemblant i a Fidel Castro no li va quedar cap altra alternativa que donar a conèixer la seva carta de "comiat" a la reunió en què va néixer el Partit Comunista.

En aquella carta el Che renunciava a la seva ciutadania cubana i anunciava la seva decisió d'anar a lluitar als racons del planeta que ho requerissin (primer a l'Àfrica i després, a Bolívia, on el van assassinar el 8 d'octubre del 1967)."No deixo als meus fills i a la meva dona res material i no em sap greu, m'alegro que sigui així", va deixar escrit.

Aleida, Celia, Camilo i Ernesto, fruit de la seva unió amb Adeila March, llavors eren molt petits. Només Hilda Guevara Gadea, filla del seu primer matrimoni, podria esbossar anys després un perfil més nítid del mite. A la seva missiva, el Che no demanava res per a tots ells. Estava convençut que l'Estat els donaria el que fos"suficient per viure i educar-se".

Trenta-dos anys després, Celia Guevara March va decidir adquirir la ciutadania del seu pare. Celita i els seus dos fills ja són argentins.

Tràmit consular

Celita, com li deia el Che, avui té 44 anys i és una veterinària de mamífers marins. Treballa al Departament de Salut Animal de l'Aquari Nacional.

El diariClarínde Buenos Aires va assegurar que la doctora es va entrevistar amb el cap de la secció consular de l'ambaixada argentina, Pablo Ezequiel Virazoro. Guevara March va reclamar davant el diplomàtic el dret que li permet optar a aquesta nacionalitat per ser filla d'argentins. El tràmit va estar carregat de ressonàncies que excedien el protocol. Ella portava a les mans un document que, a més, és història: la partida de naixement del seu pare, Ernesto Guevara Lynch.

Celita va dir que feia aquella sol-

licitud pensant en els seus fills. El passaport argentí els permetrà viatjar a Europa evitant els"molestos tràmits i visats"que han de fer els cubans.

Els fills del Che han tingut un perfil públic gairebé inexistent i només apareixien als mitjans quan el règim volia donar testimoni de la fidelitat de la genealogia familiar a la Revolució. El cas excepcional de la saga va ser Hildita, que era molt crítica amb el castrisme. Va morir a mitjans dels noranta i el seu fill, Canec, va marxar immediatament a l'estranger. Canec té moltes coses de la seva mare: la cara de faccions índies i el temperament. A l'Havana havia estat productor de la primera banda punk de Cuba, Rotura.

La rossa Celita funcionava com una mena de revers ideològic de Hilda: sempre va ser una devota "fidelista". Cada declaració pública tenia el pes de la consigna. La seva fe pública en el líder que va ser una mena de pare substitut mai es va fisurar.

No deixa de ser una curiositat que hagi demanat la nacionalitat argentina després que Fidel abandonés l'"exercici real" del poder i cedís les regnes del Govern al seu germà, Raúl.

El Che ha estat per als seus fills un buit afectiu que sempre es va cobrir amb el pes de la llegenda, el manament de ser exemplars, la càrrega que ha de significar portar aquest cognom. No els va voler deixar res material. I en aquesta re-

núncia no només deixava inscrita la seva absoluta confiança en el triomf dels seus ideals. També el seu menyspreu als béns materials i la matriu del capitalisme que va combatre: la propietat privada.

Iconografia

Poc abans que Celita es llancés a la recerca del passaport argentí, ella, els seus germans i la seva mare van haver de sortir a defensar el dret a l'usdefruit del llegat patern. La família va recórrer als tribunals europeus per"intentar contenir l'ús incontrolat de la imatge del Che".

Notícies relacionades

Isabel Celaá, ambaixadora davant la Santa Seu: «Al Papa no li agradava ser qualificat com a progressista ni com a conservador»

Kíiv denuncia desenes de violacions de la treva de 30 hores de Putin

La cara del guerriller heroic ha adquirit característiques de santedat ubiqua. Ha estat estampat fins i tot en ampolles de cervesa i peces de roba. Els hereus s'han proposat denunciar els que l'"explotin"il.legalment. Hi ha qui ven fins i tot les seves empremtes dactilars i objectes que li van pertànyer.

El director nord-americà Steven Soderbergh ha decidit respectar aquestes regles al rodarGuerrilla, la seva pel.lícula sobre Guevara que protagonitza el porto-riqueny Benicio del Toro i que es filma en part a Espanya. El seu preparador dialèctic és un cosí germà de Celita.