40è aniversari de la mort del guerriller

El Che es va passejar per Madrid tres vegades durant el règim franquista

3
Es llegeix en minuts
ALEJANDRA ABAD / EFE / MADRID

ErnestoCheGuevara va estar a Espanya en tres ocasions després del triomf de la revolució; les dues primeres el 1959, i el règim de Franco, tot i que era encara ferri, va permetre --i va silenciar-- aquestes visites amb l'única condició que no contactés amb l'oposició.

Set anys més tard, i a penes uns mesos abans que fos assassinat a Bolívia, el Che va tornar a passar per Espanya, aquesta vegada sota una identitat falsa i amb passaport uruguaià.

El 1959 el règim franquista ni tan sols s'acostava a l'apertura dels 70, però va permetre que el revolucionari més famós del món, la icona moderna de la lluita contra el poder, el mite de l'esquerra del segle XX, el Che, es passegés per Madrid sense que cap policia, els "grisos", ni tan sols el toqués.

Constancia gràfica de la visita

Aquell any el guerriller argentí va trepitjar sòl espanyol dues vegades. I de totes dues en va quedar constància gràfica.

La primera va ser el 13 de juny, en una breu escala de camí a Egipte, només sis mesos després d'haver derrotat el dictador Fulgencio Batista a l'Havana juntament amb Fidel Castro.

Per descomptat, no hi va haver cap rebuda oficial per a qui només un any després seria ministre d'Indústria de Cuba, encara que els serveis secrets del Govern espanyol no el van perdre de vista durant les hores que va passar a Madrid.

El règim franquista, que aquell mateix any rebria el general Dwight Eisenhower --la seva administració va col·laborar durant algun temps amb la dictadura de Batista per evitar el triomf de l'Exèrcit Rebel liderat per Castro i el Che--, havia autoritzat la seva escala a Madrid a condició que no tingués contactes amb l'oposició.

Recorregut turístic per Madrid

Vestit amb el clàssic uniforme de l'exèrcit cubà, amb la típica boina negra i amb un enorme pur entre la barba, es passejava el revolucionari pels carrers de Madrid el 13 de juny de 1959, encara que segurament molt pocs el van reconèixer.

Aquella visita la va aprofitar per conèixer, a més, una plaça de toros, la de Vistalegre, per passejar per la ciutat universitària, per la Plaza de Oriente i el Palau Reial, i per conèixer alguns barris de la capital.

Ja al setembre, al tornar d'aquest viatge, amb motiu de la Cimera de Països no Alineats, el Che va tornar a fer escala a Espanya i va pernoctar a l'hotel Suecia.

Espectador d'una corrida de toros

Aquesta segona visita va deixar la imatge inusual del líder guerriller apostat a la barrera de Las Ventas, amb la seva inseparable boina i envoltat del seu seguici militar disfrutant d'una corrida de toros.

En el tercer dels viatges va ser Ramón Benítez i no Ernesto Guevara qui va aterrar a Barajas, ja que l'octubre del 1966 el revolucionari ja s'amagava sota una falsa identitat, i s'havia caracteritzat amb ulleres i amb el centre del cap afaitat i desproveït de cabells, segons la fotocòpia del fals passaport uruguaià que es va trobar després de la seva mort.

En ell es distingeixen clarament els segells d'entrada i sortida de l'aeroport de Barajas i el nom que va continuar utilitzant després en la seva activitat guerrillera a Bolívia per al seu gran projecte d'insurrecció a tot Amèrica Llatina.

Records vius a Espanya

Quaranta-vuit anys després de les seves primeres visites a Espanya i quatre dècades després que fos assassinat a Higueras (Bolívia), la figura del Che segueix viva a Espanya.

En els mesos passats, Steven Sohderberg ha estat rodant dues pel·lícules en què Benicio del Toro encarna el guerriller:El argentinoiGuerrilla, mentre que Barcelona organitzarà a finals de 2007 l'exposicióChe, revolucionari i icona.

Per una altra part, la 30a Festa del Partit Comunista d'Espanya es va tancar al setembre amb un col·loqui sobre la figura del comandant, de qui hi ha un monument a la ciutat madrilenya de Leganés.

Llibres i imatges del comandant

La imatge del guerriller va inspirar un dibuix del pintor Sergio Fernández, curiós per la seva tècnica (estava fet amb adob) i les seves dimensions (20 per 20 metres).

Notícies relacionades

A més, l'editorial Debate publica aquest mesLos últimos días del Che. Que el sueño era tan grande, de Juan Ignacio Siles, i el Partit Comunista de Madrid celebra el pròxim dia 11 un acte commemoratiu de l'assassinat del guerriller.

I, com a la resta del món, l'arxifamosa imatge delCheque el fotògraf Alberto Korda va prendre en els funerals de les víctimes del sabotatge al vaixell La Couvre, el març del 1960, està estampada en cartells, samarretes, xapes, banderes i tot tipus d'accessoris de la joventut espanyola.