Una cafeteria del Caire només admet l'entrada de dones

"Aquí em sento com a casa". Amar està asseguda en una de les butaques de color taronja de la cafeteria Spangles del Caire. Acaba d'arribar amb cinc amigues més, totes adolescents. El grup està planejant organitzar una festa sorpresa a la seva companya Raghda, que compleix anys. "És el millor local públic per celebrar una festa d'aquesta mena. Cap home et pot molestar", explica Amar mentre obre la capsa de cartró que amaga el pastís d'aniversari amb les espelmes. Spangles (lluentons, en anglès) és la primera cafeteria oberta a Egipte on només es permet l'entrada a dones.

El local, d'uns 250 m2, està situat en un carrer molt comercial de Medina Nasr, un dels barris més cars de la capital, entre elegants botigues de roba amb noms parisencs. Les clientes són principalment dones musulmanes de classe alta que, com la immensa majoria de les egípcies, es tapen els cabells amb el vel islàmic. El hijab, les bruses tancades amb clau i forrellat i els faldons fins als turmells estan a l'ordre del dia.

Puritanisme

El puritarisme s'ha imposat a la societat egípcia, que cada vegada està més influenciada per la moral de l'islam més conservador. Comencen a proliferar també les abaies negres i els niqab, el vel que tapa la cara, a l'estil de les dones de l'Arà- bia Saudita. Del que es tracta és d'amagar totes aquelles parts del cos femení que puguin encendre la metxa de la libido als homes.

Però el fet que no hi hagi homes a l'Spangles permet que les clientes es puguin desprendre d'aquestes peces i així se senten molt més còmodes i més a gust. "A les cafeteries mixtes sempre hi ha algun home que t'està observant tota l'estona i això t'incomoda i et limita els moviments, fins i tot els temes de conversa", afirma Dalia, una altra de les components del grup de l'aniversari.

A pocs metres, al costat de la barra de la cafeteria, hi ha Marua, la propietaria del local, que ha portat a la feina el seu fill Iassín, de menys d'un any d'edat. "Les clientes se senten aquí més lliures, desinhibides i són molt més espontànies a l'hora de comportar-se", explica. "No estan pensant tota l'estona si estan ben o mal assegudes, si el to de la veu que fan al parlar és l'adequat o si tenen un botó de la brusa descordat o la faldilla una mica alçada". Aquí tot està pensat perquè les clientes se "sentin lliures" de mirades indiscretes.

Soterrani

La cafeteria està en un soterrani, sense llum exterior, i obre des de les deu del matí fins a la mitjanit. L'interior està dividit en cinc estances, amb butaques taronges i grogues i taules de fusta amb el sobre de vidre. Dels sostres i parets en pengen fines teles blaves. Evidentment, només hi ha un lavabo, el femení. Hi ha música ambient i un servei d'internet gratuït. La porta d'entrada, de vidre, està protegida per una espessa cortina de colors.

Un gran cartell lluminós a l'entrada deixa ben clar que aquest local està vetat als homes. En tot cas, per si a algun despistat o curiós se li acut ficar-hi el nas, sempre hi ha Hassan per impedir-l'hi. Hassan és el marit de Marua i fa la funció de porter. Ni ell pot entrar al local. Encara que avui és fa una excepció, per la premsa. De tota manera ha estat necessari demanar abans permís a les noies que aquesta tarda prenen el te.

Maquillatge i perruqueria

Per tal de captar més clientes, la parella organitza al local, almenys una vegada al mes, sessions especials de maquillatge i perruqueria. També de hijab, en què especialistes del vel islàmic ensenyen maneres diferents de col.locar-se i lluir el mocador, d'acord amb el que dicta la moda. És molt freqüent celebrar a l'Spangles festes de comiats de solteres.

Notícies relacionades

L’home que va apunyalar un turista espanyol a Berlín és un refugiat sirià de 19 anys

Hamàs completa l’alliberament dels ostatges israelians vius de la primera fase de la treva

Ni Marua ni Hassan creuen que aquesta mena de cafeteries contribueixin a accentuar la segregació sexual a Egipte. "Tant de bo se n'obrin més així al Caire", diu Marua. Però la veritat és que van en augment els llocs públics on se separa els sexes. Al metro del Caire, per exemple, els dos primers vagons de cada tren estan reservats per a les dones. La resta són mixtos. Alguns clubs esportius i socials fixen hores especials perquè les sòcies utilitzin la piscina i el gim- nàs sense la presència d'homes. A la costa nord del país, hi ha platges reservades exclusivament perquè les dones puguin banyar-s'hi al seu aire i descobertes.

"Fa 40 anys això no era així", diu Rafik, un veí de Medina Nasr que recela de locals com l'Spangles. "Ara tot són restriccions. Tot és haram (prohibit per la religió). La segregació de sexes augmenta cada dia a Egipte, igual que als països del Golf. I això a mi no m'agrada i crec que no és bo per al meu país", adverteix.