La construcció de la presa d'Ilisu inundarà el 2013 Hassankeif, una de les perles aqueològiques de Turquia

"¡Ràpid, un te per als nouvinguts!", crida el cambrer del xiringuito del castell de Hassankeif, i la seva veu s'estén pel congost. Els seus companys atien amb un cartró les brases de la graella, on es prepara un deliciós peix de riu i serveixen un ayran (beguda elaborada amb iogurt, aigua i sal) fresquet, ideal per combatre la calor.

A mesura que el cotxe s'aproxima a Hassankeif, i deixa enrere revolts i més revolts, les muntanyes es desplacen a la vista com mastodonts de la història. Són muntanyes pedregoses, privades de tot matoll, fins que apareix el Tigris, d'un blau turquesa que enlluerna la mirada, i els pocs arbres s'empenyen els uns als altres per créixer més a prop de l'aigua.

Més de 4.000 coves

Situat a la vora de l'històric riu, a la regió sud-est de Turquia, el poble s'erigeix sobre un penyal, de paret completament vertical, que puja 100 metres sobre l'aigua. Més de 4.000 coves foradades a la roca i centenars de casalots de pedra servien de vivenda als habitants fins als anys 70, època en què s'hi van començar a construir habitacles moderns. Sumeris, acadis, babilonis, medes, parts, perses, àrabs, kurds, turcs... La llista de pobles que han habitat el lloc és interminable, i fins i tot es compta amb referències del pas d'Alexandre el Gran. Per les seves imponents restes arqueològiques és, sens dubte, una de les perles de Turquia.

La població és majoritàriament àrab, però tothom parla uns quants idiomes. "Els habitants de Hassankeif tenim tres canals al cervell: el primer en turc, el segon en àrab i el tercer en kurd", explica Ahmet. En la mateixa conversa s'hi barregen frases de diferents llengües i tots les entenen i responen en l'idioma en què se'n surten més bé, i fan realitat així, de la forma més natural del món, la proposta d'Umberto Eco sobre el plurilingüisme ideal, situació en què cadascú parlaria la seva llengua materna i entendria la de l'interlocutor.

Però la supervivència d'aquesta gran riquesa històrica i cultural està amenaçada per la construcció de la presa d'Ilisu, un faraònic projecte que negarà una localitat que ha estat durant anys candidata a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.

Només n'emergirà el minaret

"¿Veus l'altaveu del minaret?", pregunta Emin, un home gran, que havia treballat de guia, mentre assenyala l'estilitzada torre de la mesquita d'Al-Rizk, edificada pels aiubís al segle XIV. "¡Doncs fins aquí arribaran les aigües!". La construcció de la presa, dirigida per la companyia Siemens, va començar el 2006 i durarà fins al 2013, allotjarà la central hidroelèctrica més gran del país (cobrirà el 10% de la producció hidroelèctrica de Turquia) i permetrà irrigar una vasta zona de cultius.

En aquesta part del món no hi ha bé més preat que l'aigua, que dóna vida, aliment i feina. "Les obres històriques seran traslladades a un altre lloc, lluny de l'aigua i s'hi edificarà un museu a l'aire lliure", explica un tècnic de l'embassament.

Tot i això, l'alcalde de Hassankeif, Vahap Kussen, es queixa que farien falta fins a 70 anys per treure a la llum totes les restes arqueològiques i compara la inundació del seu poble amb la destrucció dels budes gegants de l'Afganistan per part dels talibans. I els habitants de Hassankeif no volen ni sentir parlar del tema: "No volem els 1.200 megawatts de la presa si això significa inundar 12.000 anys d'histò- ria", critica el vell Emin al costat d'un bell mausoleu que recorda els de Samarcanda.

Gràcies a la pressió internacional dels grups favorables a la preservació del lloc, empreses angleses i suïsses que finançaven la presa d'Ilisu s'han retirat del projecte, però la construcció segueix endavant amb diners de firmes europees i nord-americanes. "A aquests no els importa gens la nostra història. ¡Que Déu els confongui!", exclama el guia retirat.

A uns centenars de quilòmetres, a la vora de l'Eufrates, es troba un impressionant canó inundat per la presa de Birecik. Els habitants del poblet de Halfeti eren turcs aferrats als seus horts d'arbres fruiters i pistatxos actualment inundats a qui la presa, construïda el 2000 i que va destruir totalment o parcialment 36 pobles, va convertir en gent marinera.

Notícies relacionades

Trump amenaça amb sancions a Putin després de reunir-se amb Zelenski

Més de 400.000 persones donen l’últim adeu al Papa a Roma

Com molts altres, Mustafà es va comprar una barca i va aprendre a navegar. "Abans es vivia millor. N'hi va haver que es van traslladar muntanya amunt, altres van emigrar cap a les grans ciutats i altres se'n van anar a l'estranger", es lamenta.

"Si es portés bé el tema del turisme, podríem arribar a viure com abans", sosté Ali mentre assaboreix un te calent sota una planta enfiladissa. Uns quants metres més enllà, un minaret treu el cap entre les aigües com a únic record del que va ser el poble i, sens dubte, com a premonició del que li podria passar a Hassankeif.