El paradís del pòquer: Tallinn, amb un total de 90 casinos, ja ha superat Montecarlo

És coneguda principalment pel seu casc antic medieval. La capital d'Estònia, Tallinn, s'ha convertit una mica en Las Vegas amb els seus 90 casinos, que tenen un èxit que està començant a preocupar seriosament les autoritats. Milers de jugadors estrangers vénen expressament a aquest país bàltic per dedicar-se a la seva passió, ja que el joc no està a penes controlat per l'Administració.

Per la revista de pòquerBluff Europe,Tallinn és ara el tercer destí preferit pels jugadors del continent europeu, després de Londres i de Dublín. Però destaquen que la capital estoniana se situa al davant de llocs tan prestigiosos com Montecarlo."Amb raó es pot considerar una de les millors ciutats de la nova Europa per poder divertir-se. Tallinn és un lloc obligat per a l'elit del pòquer a Europa",afirma la publicació.

La revista subratlla que els últims dos anys, els organitzadors dels campionats de pòquer suecs han optat per travessar el Bàltic per instal.lar-se al Casino Olímpic, que s'ha convertit en la institució més important de Tallinn. El seu propietari, Armin Karu, s'ha convertit en un dels homes més rics d'Estònia.

Liberalisme desbocat

Després de passar gairebé cinc dècades sota el jou de la Unió Soviètica, Estònia ha abraçat el liberalisme radical dels nous temps després de la seva independència l'any 1991. La indústria de les apostes s'ha beneficiat clarament d'aquesta tendència i ha vinculat a l'herència comunista qualsevol intent d'aprovar normes per controlar-la.

Durant aquest temps, el Govern ha tancat els ulls mentre ha omplert les arques gràcies al cobrament d'impostos. L'any passat, l'Estat estonià va ingressar un total de 30 milions d'euros, cosa que suposa 17 vegades més que el 1994.

Després de més d'una dècada de permissivitat, els funcionaris estonians estan començant ara a preocupar-se per les conseqüències que la passió pel joc està causant entre els seus ciutadans. Diversos estudis revelen que aproximadament l'1% dels estonians --al voltant de 13.000 persones d'una població total d'1,3 milions d'habitants-- pateixen alguna dependència del joc i un nombre encara més gran --unes 16.000 persones-- són considerats addictes, és a dir, malalts.

Auge de l'addicció

En un espai de temps de només dos anys, el nombre de persones dependents va créixer un 30%."Aquestes xifres segueixen augmentant, i realment s'ha de fer alguna cosa amb urgència",va dir Jaanus Mutli, tinent d'alcalde de Tallinn.

El Ministeri d'Hisenda està preparant un projecte de llei per exigir a tots els establiments que registrin el nom dels jugadors. Els casinos tindran un mínim de 40 màquines escurabutxaques, que s'hauran de controlar. I s'eliminaran les petites empreses que acullen com a clients els jugadors menys afortunats de les zones desafavorides.

La llei també prohibirà la presència de casinos en algunes zones urbanes, especialment a prop de les escoles. L'alcalde de Tallinn té esperances d'eliminar algunes ubicacions i obligar els establiments a tancar durant unes quantes hores al dia, ja que en l'actualitat poden estar oberts durant les 24 hores del dia. El projecte ha de ser presentat al Parlament a la tardor amb la finalitat que el text pugui entrar en vigor l'1 de gener del 2009.

Els establiments d'apostes han reaccionat bé i han acceptat els plans del Govern."Reconec que tenim un greu problema amb els jocs d'atzar i dono la benvinguda a totes les mesures adoptades per regular millor els jocs",va declarar Tonis Ruutel, president de l'Associació estoniana d'operadors de casinos.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Però un nou moviment anticasinos considera que el text és sense cap mena de dubte insuficient."Els jocs d'atzar són una malaltia que no es pot curar",afirma Leonhard Puksa, que va ser jugador fins a l'any 2001 i que ara encapçala una associació que atén els afectats.

Afirma que la llei només preveu la prohibició d'entrada dels jugadors que ho demanin. I, amb la finalitat de conscienciar la població, el moviment anticasinos demana que s'aixequi un monument a les víctimes del joc, als que es van suïcidar després d'arruïnar-se.