CRÒNICA DES DE KYOTO // JORDI Juste
L'ensordidor cant matinal de la cigala
Trànsit intens a Yokohama.
Diuen les estadístiques que el Japó és el país més sorollós de tot el món. La llista de sorolls és llarga i de- pèn de la sensibilitat de cada persona. Trens i automòbils que passen fregant les cases, camions que avisen quan van a girar, caravanes d'ultradretans amb altaveus, polítics en campanya anunciant promeses des dels seus cotxes o grups de bicicletes grinyolants.
Altres exemples de sorolls causats pels japonesos són els avisos perquè la gent no s'oblidi coses als transports públics, les bandes de motoristes nocturns, les alertes davant de les escales automàtiques, ascensors, forns o màquines de coure arròs que parlen i les gravacions per emmascarar els sons corporals als serveis per a dones. Però cap d'aquests sons és comparable, ni en volum ni tampoc en ubiqüitat, al cant de les cigales a l'estiu.
El clima tòrrid i l'abundància d'arbres fan del Japó un ecosistema del tot ideal per a aquest tipus d'insectes. Els omnipresents cirerers, despullats a l'hivern i efímerament florits durant l'estació primaveral, es poblen a l'estiu de cigales que, a mesura que avança la calor, van deixant les seves fulles verdes plenes de forats. Des que s'acaba la primavera comença a augmentar-ne el nombre fins a arribar al màxim apogeu en plena canícula, disminuir després lentament i cessar amb l'arribada de la tardor.
Diuen que la seva existència és molt beneficiosa per als vegetals perquè els allibera d'algunes plagues. Però per a les orelles humanes el seu cant és realment molest i ensordidor. Un problema afegit és que les cigales canten especialment (encara que no exclusivament) durant el dia i al Japó el sol surt molt aviat. A primers del mes d'agost, a Tòquio ho fa a les cinc menys deu minuts del matí i a la ciutat de Kyoto 15 minuts més tard. I poc després que comenci a clarejar ja comença el concert de les cigales mascle per atraure les femelles.
Jo visc en un sisè pis i, a partir de les sis, ja es fa molt difícil mantenir el son. Però és que en una planta més baixa, o arran de terra, a vegades s'ha de parlar a crits per fer-se entendre entre l'estrident xerric-xerric-xerric.
Notícies relacionadesPer als japonesos les cigales semblen un repte a la proverbial capacitat que tenen de suportar les adversitats. A més a més, des de temps antics han estat considerades un exemple de la mutabilitat de les coses i estan molt presents en diverses formes d'art, sobretot en la poesia.Negawakuba nembutsu wo nake natsu no semi(si estàs resant resa al Buda Amida cigala d'estiu), és únicament un exemple de les desenes dehaikusque va dedicar a aquest insecte el lloat poeta Issa Kobayashi fa més de dos segles.
Curiosament, la faula d'Isop sobre la cigala i la formiga és coneguda al Japó en la seva versió centreeuropea, és a dir, amb la festiva cigala convertida en grill. A la població japonesa li agrada molt aquesta història perquè és conscient d'haver creat amb la seva laboriositat una civilització pròspera en un medi ambient sovint hostil. Grills o cigales, els impertinents insectes els recorden cada estiu a crits la saviesa de la formiga.
