Sarah Palin, la candidata republicana a la vicepresidència dels EUA, és l'estrella de Wasilla, el poble d'on va ser alcaldessa

Wal Mart és la mesura que gairebé toca l'horitzó en aquests EUA on, com a Wasilla, l'skyline són les muntanyes, els llacs, els camps de blat de moro o les valls. Al Wal Mart de Wasilla --l'únic d'aquest popular, baratíssim i controvertit monstre comercial a Alaska-- s'hi pot trobar el més habitual (roba, menjar, llibres, material escolar... tot) i el que requereixen els locals: rifles, pistoles, munició, canyes de pescar, roba militar, botes, armilles de mil butxaques...

Fa poc que ha començat la temporada de caça de l'ant --deliciós l'estofat, una especialitat de la zona-- i en les converses del gegantí Wal Mart es combinen els plans de caça per al cap de setmana amb les últimes notícies sobre Sarah Palin, la filla pròdiga.

"Va estar fenomenal"

L'últim és la seva entrevista a l'ABC, la primera que ha concedit i en què va tenir problemes per parlar de la doctrina Bush sobre atacs preventius. "Va estar fenomenal", opina Monica, d'uns trenta anys i mare de dues filles, i dona d'un guia de pescadors que treballa a Anchorage. A Wasilla, ciutat d'uns 10.000 habitants, no se li pot demanar una opinió imparcial sobre Palin. La número dos de John McCain en va ser l'alcaldessa, i es nota en els cartells de suport a l'actual governadora d'Alaska i nova estrella política: "Bona sort, Sarah; Felicitats, Sarah".

Gairebé ningú als EUA havia sentit parlar de Palin fins que a finals d'agost McCain va anunciar la seva elecció. I molt menys de Wasilla, una ciutat entre dos llacs, envoltada de muntanyes, que deu el nom a un cap indi que al seu torn el va adaptar del rus Vassili. Wasilla és una carretera, amb botigues i centres comercials com el Wal Mart als dos costats, i un bosc per on s'escampen les cases, més d'una dotzena d'esglésies i l'exuberància salvatge d'Alaska, l'estat que té com a lema ser "l'última frontera". Una vegada, Bob Stevens, fill del senador Ted Stevens, ara implicat en un cas de corrupció, va titllar els seus habitants de "porqueria de la vall". La resposta de Palin va ser fotografiar-se amb una samarreta en què es llegia: "Orgullosa de ser la porqueria de la vall".

Per gestos com aquest, a Wasilla adoren Palin, i en el fosc bar Mug Shot les Harley Davidson i les furgonetes brutes de fang aparquen al costat del gran cor vermell pintat en una paret que mostra tot l'amor per la candidata a vicepresidenta. De la seva època com a alcaldessa, es recorda Palin com un "agent de canvi". A Wasilla, canvi significa que la dirigent va impulsar la instal.lació de comerços als dos costats de la carretera que van garantir llocs de treball i la construcció als afores d'un gran complex esportiu on les mares de l'hoquei, com es refereix a si mateixa Palin, porten els fills a jugar. I també significa que va canviar el nom del carrer on hi ha la seva antiga església, l'Assemblea de Déu, per honrar el seu pastor, Paul Riley (el mateix a qui molts jueus consideren antisemita per les seves idees geopolítiques).

Equips d'hoquei

Religió, armes, vida a l'aire lliure i hoquei són els quatre pilars socials sobre els quals descansa Wasilla. "De tota la vall vénen uns 1.200 nens a jugar, des dels 4 anys. En total tenim una trentena d'equips i ens ho prenem molt, molt seriosament", explica Bruce Urban, mànager del complex esportiu. Al pavelló, un cartell amb fotos de militars rendeix homenatge als "herois de la comunitat". Un servei de guarderia inicia els infants en els rudiments de l'hoquei sobre gel entre cites pintades a les parets El preu de la grandesa és la responsabilitat, de Winston Churchill, entre altres.

"Té un bon currículum. És una política, però m'agrada". Denny Loi --de mitjana edat, amb pistola a la cintura-- diu que recela per definició dels polítics, però a la porta de la seva armeria té adhesius pro-Palin: Nobama, Nobiden i McCain-Palin. "És una bona parella: ell és un heroi de guerra, ella una reformista", diu Loi, que està satisfet que funcioni tan bé la seva oferta de descompte d'un 30% en el preu dels rifles.

Loi té la seva teoria de per què Palin ha estat tan ben rebuda per la resta del país. "Wasilla és com qualsevol altra ciutat petita dels EUA, i Sarah és com qualsevol de nosaltres. Té valors i creu que l'estat només ha de dedicar-se als impostos i a la guerra", raona fins a dur l'explicació al seu terreny. "I hi ha la qüestió de les armes, és clar" (Palin és membre vitalícia de l'Associació Nacional del Rifle). "És una qüestió de llibertat. Aquest país el forma gent que fugirà, i encara fuig, de l'opressió. Els nostres fundadors van entendre que la propietat privada de les armes, de la terra i de les coses és la base de la llibertat, i que les armes són l'únic que ens protegeix dels abusos".

"Bé, i a Alaska si vas a fer un pícnic potser et surt un ós", fa broma (encara que no tant) Jennifer. Al bar Tailgaters, Jennifer, fan acèrrima de Palin, es passeja amb una samarreta amb el lema "¡Som-hi, Sarah!". Ha perdut el compte --"sis o set, crec"-- de les entrevistes que ha concedit des que els periodistes, com si fossin una plaga bíblica, van caure sobre Wasilla quan Palin va irrompre a l'escena política. A Alaska, la naturalesa forma part inseparable de la vida quotidiana, però Jennifer, com Palin, no creu que el canvi climàtic "sigui tan sols obra de l'ésser hu- mà. Aquestes coses sempre han passat".

Carns i salses

El Tailgaters és un bar d'esports com molts d'altres a la resta dels EUA, amb una desena de televisors, un menú generós de carns i salses i videojocs entre els quals, al marge dels clàssics solitaris, tetris i d'altres, hi ha un joc d'habilitat que consisteix a conduir un 4x4 de rodes exagerades per cims nevats. "Els fans no deixen sols els fans", es promociona el bar. Ni les mares deixen sols els fills, ni els marits les dones, ni els polítics la seva comunitat. "Una comunitat d'Alaska" és el lema del cartell de benvinguda a Wasilla, retallat en el seu bonic skyline muntanyós. Aquest concepte de comunitat que representa Palin és amb el que se senten identificats tantes i tantes altres petites ciutats dels EUA.

Notícies relacionades

L’ala dura del conclave augura un cisma si s’elegeix un papa continuista

L’agredolça sensació de les víctimes de pederàstia

No es veuen vestits i corbates (ni vestits jaqueta entre les dones) a Wasilla. Els texans, les botes, les vambes, les samarretes, les camises i les dessuadores són la norma, a l'espera que l'hivern (aquí la tardor ja tenyeix d'un intens ocre el paisatge) porti la neu i els anoracs. No és inusual creuar-se amb furgonetes amb adhesius que revelen que el seu amo és un veterà de guerra.

Wasilla, com la resta d'Alaska, és una ciutat de frontera, però recorda ciutats similars de Texas, Pennsilvània o Indiana. Ciutats de pocs milers d'habitants, els fills de les quals ara són a la guerra igual que abans van ser-hi els seus pares i els seus avis. Ciutats amb el seu Wal Mart i el seu bar on es poden veure els partits en companyia. Ciutats que sumades són més nombroses que Nova York o San Francisco. Ciutats que veuen en Palin la seva pròpia Sarah, la filla del veí que va voler ser miss i mira-la ara, resulta que és una aspirant a la Casa Blanca.