crÒnica des de KIOTO // JORDI Juste
Escombriaires voluntaris a la riba de l'Obata
La senyora Nozaki i el seu grup.
Amolts estrangers els sorprèn veure que nets que estan els terres dels llocs públics al Japó. Especialment al veure l'escassetat de papereres als carrers. Si algú compra una llauna de beguda en una de les abundants màquines, probablement sols podrà desempallegar-se'n d'una manera cívica als contenidors que trobarà al costat de qualsevol altre aparell expenedor. Per a papers i plàstics no queda a vegades altre remei sinó endur-se'ls a casa i tirar-los al costat de les escombraries domèstiques. I respecte a les puntes de cigarreta, es recomana fer servir els cendrers que hi ha col.locats als espais reservats per fumar o portar al damunt un dels cendrers portàtils que es venen.
És cert que els japonesos llencen poques coses a terra. Però una altra explicació de la netedat és que les escombraries es recullen. En estacions, universitats, centres comercials i molts altres edificis públics el personal de la neteja és abundant i meticulós. A més a més, els comerços no han perdut el sa costum d'escombrar el tros de carrer davant de la façana. Els escombriaires municipals són gairebé inexistents, però en molts barris s'organitzen sortides de voluntaris per recollir escombraries, arrencar males herbes o retirar les fulles mortes a la tardor.
El que s'ha escrit fins aquí és la cara de la moneda, l'única que arriben a veure la majoria de visitants. Desgraciadament, per poc que algú s'endinsi per carreteres de muntanya o per la riba de rius allunyats dels centres històrics, veurà una realitat ben diferent. A la mateixa ciutat de Kyoto, a pocs minuts del Temple d'Or hi ha una bonica carretereta de muntanya infestada d'abocadors il.legals on molts desaprensius es dediquen a deixar-hi electrodomèstics i mobles vells.
Per a les coses bones i per a les coses dolentes, el Japó és un país on molta gent actua sense fer gens de soroll. Així com hi ha males persones que aprofiten llocs apartats per embrutar, també hi ha individus que, sense demanar res a ningú, surten a passejar amb guants, unes pinces llargues i una bossa de plàstic i aprofiten l'exercici per recollir les escombraries.
Una d'aquestes persones és la senyora Nozaki. Ella fa temps que es passeja per la riba del riu Obata i omple bosses d'escombraries. Un dia va decidir formar el grup de voluntaris Nankin-haze per unir forces i poder netejar més a fons la zona. Ara, un dissabte cada mes s'ajunten unes 30 persones i en tres hores recullen més de 100 quilos d'escombraries en poc més d'un quilòmetre de riu. "Si es preguntés als japonesos si està bé tirar deixalles al riu, segur que tots dirien que no, però el riu n'és ple. Potser l'ajuntament hi podria fer més, però hauríem de pagar més impostos", explica Nozaki.
L'acció de Nankin-haze té, a més, la funció de conscienciar de la importància de respectar la naturalesa. La senyora Shimizu, una professora d'escola jubilada que forma part del grup, explica que un exalumne se li va acostar fa poc per donar-li les gràcies per haver-lo convidat a participar i li va dir: "Si no hagués estat per vostè, jo ara estaria jugant a casa amb videojocs i no sabria que divertit i interessant que és el riu".
