Luther King va demostrar el poder de la paraula

El 28 d'agost de 1963 Martin Luther King va convocar una multitudinària marxa sobre Washington. Es va enfilar a l'escenari del Lincoln Memorial i va pronunciar un valent discurs per la igualtat de drets --I Have a Dream (Tinc un somni)-- que faria història.

El president Lyndon B. Johnson va demanar a Luther King que suspengués les marxes no violentes i la campanya de desobediència civil mentre ell tractava de convèncer el Congrés. Però Luther King li va replicar que la comunitat negra havia esperat massa i va continuar amb les seves protestes. El religiós va continuar parlant dels assassinats i linxaments de negres, d'esglésies incendiades, dels nens apallissats, de lleis injustes, dels homes i dones humiliats, de vides marginades i cors trencats.

Johnson no era racista, però tampoc havia estat defensor dels drets civils. Com a militant demòcrata va donar suport a la campanya de desobediència civil, per despertar la consciència nord-americana i acabar amb la resistència dels congressistes, que van cedir al final. Aviat Johnson firmaria la llei del dret de vot de l'any 1965 i els negres ja no serien ciutadans de segona classe. Si més no sobre el paper.

GEST TRANSCENDENTAL

Notícies relacionades

El Govern planteja "avançar" en el projecte europeu en favor de la seguretat

Amèrica contra el món

Es tractava de la màxima conquista d'una lluita que va començar l'agost del 1955, quan la modista Rosa Parks va ser empresonada per no cedir el seu seient a l'autobús a un viatger blanc. Aquest fet va indignar Luther King (premi Nobel de la pau del 1964), que es va col.locar al capdavant d'una comunitat negra perseguida i acovardida, malgrat que l'esclavitud feia gairebé un segle que havia estat abolida.

Quaranta anys després de l'assassinat de Luther King, Obama recull el llegat. No en va mobilitza les masses com ho feia el reverend. Només que ara assisteixen als seus sermons gent de tots els colors, rics i pobres, intel.lectuals i obrers.