Els sondejos donen com a alcalde de Jerusalem un magnat sionista

Jerusalem va sortir ahir a votar en les municipals com si estigués davant una altra d'aquelles decisions existencials tan invocades pels polítics israelians. ¿Quedarà la ciutat cinc anys més en mans dels ultraortodoxos jueus, advocats de la llei divina, o d'un polític sionista, aferrat a les lleis terrenals? Quan encara falten els resultats definitius, que es coneixeran avui, les enquestes en el tancament de les urnes donaven com a guanyador per vuit punts el candidat laic, l'empresari Nir Barkat, enfront del religiós, Meir Porush. Si es compleixen els sondejos, amb el 42% dels vots, no caldria una segona volta.

A Jerusalem aquestes municipals, que també se celebren en 159 municipis més, tenen un tret peculiar. Cap dels principals partits polítics israelians ha presentat candidat. Donen per perduda la ciutat, deia un analista. A causa d'aquesta desbandada, no hi ha candidats d'esquerres, excepte el del partit de la Marihuana, Dan Biron, un exdirector de televisió reconvertit en hostaler i a qui alguns anomenen despectivament elrei de la bohèmia.

AUGE DEL CONSERVADORISME Aquest buit --reflex de l'auge del conservadorisme i de la migració a Tel Aviv dels sectors liberals-- ha alienat molts electors. "És inconcebible que anem com ovelles a l'escorxador a votar per Barkat només per l'odi cap als ultraortodoxos", va opinar ahir el periodista, Haim Baram, després de recomanar el vot en blanc. I és que Barkat, empresari de les noves tecnologies, jove i ric, no ha aconseguit convèncer aquesta "esquerra liberal i il.lustrada" invocada per Baram. El seu alineament amb Avigdor Lieberman, el líder del partit rus amb aires racistes d'Israel La Nostra Llar, i la seva promesa de construir noves colònies jueves ha provocat que fins i totHaaretz, el diari més liberal del país, li dediqués un editorial titulat: "Vota 'no' a Barkat".

En contra del jove emprenedor, que promet inversions i llocs de treball, juga la mobilització en massa dels ultraortodoxos. "Nosaltres no pensem sobre els candidats, votem el que ens diu el rabí", va dir a aquest diari Eli, estudiant d'una escola talmúdica. Elsharedimvolen seguir cinc anys més al capdavant del poder, aquesta vegada de la mà de Meir Porush, diputat asquenazita del partit Judaisme Unit per la Torà.

L'home de la barba d'un pam i mig va ser vicealcalde amb el mític Teddy Kollek i s'ha guanyat el suport de l'electorat sefardita del Shas i dels principals rabins de l'extrema dreta amb la seva promesa de construir 10.000 vivendes per a jueus al Jerusalem palestí. Però en contra seu hi juga la divisió interna en el si dels religiosos. Els rabins de la secta Ger, una de les més majoritàries, han demanat el vot per a Barkat. Als laics, Porush els espanta. Pensen que només governarà per als seus, tancarà els bars i imposarà el seu estricte estil de vida. Fa uns dies, va dir que en 15 anys Israel no tindrà un alcalde laic.

CREIXEN ELS ULTRAORTODOXOS I és aquí on hi ha la verdadera baralla. Els ultraortodoxos són el 30% de la població jueva de Jerusalem i tenen deu vegades més fills que els laics. Han aconseguit que no hi hagi transport públic ensabbathi sigui difícil comprar aliments que no siguinkosher. Als seus col.legis, no s'estudia ciències ni història, només la Torà. I fa temps que van sortir dels seus guetos. S'estan implantant als barris seculars.

Notícies relacionades

«¡Ups!»: Donald Trump publica el vídeo d’un atac mortal a rebels del Iemen

Test als motors autonòmics

A la pugna entre aquestes dues visions contraposades de la ciutat, li falta un element: els palestins. Representen un terç de la població però reben menys del 10% del pressupost. Arkadi Gaydamak, un multimilionari rus jutjat en rebel.lia a França per tràfic il.legal d'armes, ha fet campanya per ells. Però els sondejos li donaven només un 7% de vots. "¿Perquè vull anar a votar? Nos-

altres només existim per pagar impostos", deia Issa Aslan.