Per operar al Turkmenistan, empreses europees i dels EUA difonen el llibre del dictador Nijazov

"El Ruhnama Llibre de l'Ànima ha de ser el centre d'aquest univers. En aquest univers, totes les qüestions còsmiques presents i futures han de girar al voltant de l'atracció del Ruhnama, de la seva força centrípeta i de les seves òrbites". No, no es tracta d'un llibre sagrat d'alguna de les religions o sectes conegudes, ni del viatge psicòtrop d'un guillat. És un passatge d'un delirant llibre que barreja manaments religiosos i lliçons d'història falsejada escrit pel dictador del Turkmenistan Saparmurat Nijazov (mort el 2006), i d'obligat aprenentatge a les escoles i universitats del país.

El paràgraf ha estat extret de la versió anglesa del Ruhnama, patrocinada per l'empresa turca Çalik Holding, però igualment es pot llegir en la versió alemanya editada per la firma de maquinària industrial Zeppelin (filial de la nord-americana Caterpillar), en la francesa de la constructora Bouygues o en qualsevol altra de les 41 llengües a què ha estat traduït.

¿Per què grans companyies van promoure la traducció d'un llibre que traspua nacionalisme i masclisme, escrit per un home que va dirigir amb mà de ferro el Turkmenistan, un país amb immenses reserves de gas i de petroli però on es violen els drets humans i on el 58% de la població viu sota el llindar de la pobresa? Aquesta va ser la pregunta que va empènyer el cineasta finlandès Arto Halonen a investigar què és el que passava en aquest estat exsoviètic.

El resultat és un aclaridor documental, titulat Shadow of the holy book, rodat en secret durant diverses visites "com a turistes" al Turkmenistan i amb la col.laboració, també secreta, de diversos diplomàtics i activistes dels drets humans. La cinta, en la qual es pot veure com s'obliga els nens turcmans des de petits a recitar el Ruhnama i com es tracta els opositors al règim, pretén mostrar la bogeria d'un dictador megalòman a qui governs i empreses de la Unió Europea i dels Estats Units van donar tot el seu suport.

Inspiració divina

"Aquest llibre va ser escrit amb l'ajuda de la inspiració que va enviar al meu cor el Déu que va crear aquest meravellós univers", assegura el sàtrapa Nijazov al principi del Ruhnama. "És un perillós intent de crear un nacionalisme turcman, perquè presenta Nijazov com a pròxim a Déu i lliga el seu arbre genealògic amb l'inici de la humanitat", explica Halonen a EL PERIÓDICO amb el to pausat de qui ha vist massa coses.

La idea de traduir el Ruhnama va partir de l'empresari turc Ahmet Çalik, amic del primer ministre de Turquia, Recep Tayyip Erdogan. En va promoure la traducció al turc i a l'anglès i les va presentar a Nijazov, a qui, a més a més, va mentir dient-li que el llibre havia estat un gran èxit a Occident. Complagut, el dictador el va nomenar el seu conseller. La resta d'empreses estrangeres no van trigar gaire a seguir el mateix camí. Per exemple, un alt directiu de la multinacional nord-americana Culligan deia en una carta a Nijazov, datada el 4 de setembre del 2004: "Deixeu-me traduir el vostre sagrat Ruhnama al croat i a l'italià per poder mostrar aquesta font de saviesa i de valors intel.lectuals als pobles de Croàcia i Itàlia. Estic segur que el Sagrat Ruhnama serà una revelació per a molta gent i que els ajudarà a trobar el sentit de la vida". La presentació de les traduccions del Ruhnama al Govern "era la clau que obria les portes del país per poder fer-hi negocis", narra Halonen. Mentrestant, la dictadura de Nijazov empresonava els seus oponents polítics, els torturava o els feia desaparèixer.

Reformes cosmètiques

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

El 21 de desembre del 2006, Nijazov va morir de sobte. Això va agafar per sorpresa Halonen i el seu equip, que estaven en ple rodatge de la pel.lícula. El seu successor, Gurbanguli Berdimuhammedov, va ser elegit el febrer del 2007 amb el 90% dels vots en unes tèrboles eleccions en què van participar sis candidats, tots òbviament del partit únic. "El nou president està intentant desfer-se del Ruhnama, però la seva influència encara és molt gran. S'estan fent reformes, però molt poques, no són els canvis democràtics que s'esperaven sinó els necessaris perquè les coses continuïn igual", opina Halonen. Ni tan sols es va permetre el retorn dels refugiats polítics.

El cineasta finlandès va intentar demanar explicacions a les grans empreses sobre la col.laboració amb la dictadura del Turkmenistan, esgrimint per exemple les de- núncies d'activistes pro drets humans que acusaven l'empresa alemanya Siemens de produir un sistema d'espionatge per a la policia secreta turcmana. Va ser en va: totes es van negar a respondre.