CRÒNICA DES DE BUENOS AIRES

Campanya contra la ciutat que 'parla'

2
Es llegeix en minuts

"Vident: unió de parelles garantida". "Compro cotxes de segona mà". "Hotel Hamburg: rock de barri". La ciutatparlaa tota hora a través de les seves parets, els seus cartells i pals, atapeïts d'anuncis publicitaris, llegendes, consignes polítiques i declaracions d'amor no correspost. "Valeria, si em deixes em tiro al riu". Els avisos poden ocupar tot un edifici o a penes uns centímetres quadrats. Més enllà de les qüestions d'escala, a Buenos Aires gairebé no queden espais en blanc. O, almenys, això és el que es pensen les seves autoritats, que han declarat la guerra a tota forma de contaminació visual.

La Direcció General d'Inspectors d'Higiene Urbana ha començat la seva immaculada lluita contra la baula més feble de la cadena: els petits avisos adhesius, coneguts com a "adhesius" i utilitzats per lampistes, professors particulars o venedors d'il.lusions. I com que aquests adhesius inclouen un telèfon de contacte, els inspectors busquen els anunciants i els multen. De vegades, per desemmascarar-los, es fan passar per clients. Durant els últims 11 mesos ja s'han imposat un total de 5.200 sancions. I n'hi haurà més. "Aquell que embruti haurà de netejar fins a 10 quadres d'adhesius", va amenaçar el ministre de l'Espai Públic, Juan Pablo Piccardo.

Com a part d'aquesta nova pedagogia, els inspectors també revisen les bosses d'escombraries que es deixen fora de l'horari de recol.lecció i hi busquen dades sobre els seus propietaris per poder així sancionar-los. Pel que fa als adhesius, el Govern considera culpables no només els anunciants sinó també els que van confeccionar el diminut cartell o calcomania.

Notícies relacionades

"Piano i Teclat. Diferents estils". Sebastián va adherir el seu avís en semàfors, parades del transport públic i pals. Un dia, li va arribar una citació. Va demanar ser eximit del càstig al.legant que desconeixia el reglament. Li van posar una multa de 50 euros i va assegurar que no la pagaria. El van comminar a treure els cartellets i ell s'hi va negar. "Els alumnes són el meu únic ingrés", va explicar al diariClarín. La croada del Govern argentí contra la proliferació de signes ja ha arribat també als autors de grafits. A ells els poden caure penes de fins a un any de presó. Un tribunal acaba de revocar el sobreseïment de la causa contra sis nois que havien pintat llegendes a les parets i persianes d'una empresa. La sentència té lloc en plena campanya electoral, quan la saturació d'imatges arriba al paroxisme. La cara de Francisco de Narváez, un magnat d'origen colombià que representa una facció del peronisme (al poder), ocupa totes les escletxes vacants de la ciutat.

Amb aquestes mesures, el Govern es prepara per a la "gran batalla": eliminar les tres quartes parts dels 100.000 anuncis i cartells lumínics existents. Però el projecte que va enviar al legislatiu va ser modificat pels diputats oficialistes. Les patronals van advertir que, si s'eliminava la publicitat al carrer, es perdrien 15.000 llocs de treball. I per això van aprovar una llei molt més tolerant. Perquè tot quedi gairebé igual i només es castigui els professors de piano i anglès.