«¡Benvinguda al narcoestat!»

¡Benvinguda al narcoestat! D’aquesta peculiar manera em van rebre a la capital de Guinea Bissau, i no es tractava de cap broma. Aquesta ciutat s’ha convertit en una espècie de magatzem de l’Àfrica de la cocaïna que procedent de Colòmbia té per destí final Europa. En aquest peculiar lloc del planeta impera la llei dels narcos, amb el beneplàcit dels poders públics. L’ambient que s’hi respira és tan enrarit i xafogós com les elevades temperatures que fatiguen els seus conciutadans quan el sol brilla dalt del cel.

L’assassinat a principis del març dels dos líders del país, el president, Nino Vieira, i el cap de l’Estat major, Tagme Na Waié, no ha fet més que perjudicar la ja delicada situació. El país està paralitzat, a l’espera que algú prengui les regnes, des de l’atemptat amb cotxe bomba que va acabar amb la vida del cap militar i el posterior assassinat del president. Els diners han deixat de circular, entre altres coses perquè el negoci del tràfic de droga també es troba en estat de coma vegetatiu.

Les eleccions presidencials avançades estan previstes per al 28 de juny vinent, però al carrer molts donen per fet que la revolta està a punt d’esclatar. Divendres van assassinar el candidat Baciro Davo, considerat el successor de Vieira. Fa mesos que serveis públics com les escoles no funcionen adequadament ja que l’Estat no disposa de recursos per assumir els salaris dels docents. Els militars, per la seva part, també fa mesos que van deixar de percebre el sou, de manera que els soldats, a diferència d’altres guineans, intenten obtenir diners abusant de la força que els concedeix el seu uniforme i el seu armament. Així doncs, per exemple, és desaconsellable circular de nit a bord d’un vehicle amb matrícules estrangeres. Qualsevol europeu despistat es pot convertir en el blanc fàcil dels militars.

Bissau és una capital singular. Xerrant amb els seus residents pots percebre amb facilitat la paranoia que regna als carrers. Ningú s’atreveix a parlar en públic de política o del tràfic de cocaïna. Abans de respondre a les meves preguntes, l’interlocutor farà un cop d’ull dissimulat a dreta i esquerra. Si algú arriba a escoltar la conversa, pots obtenir al vol alguna informació fugaç. I és que a més a més de narcos colombians i militars conspirant a cada cantonada, un també ha d’evitar topar-se amb membres dels serveis d’informació estrangers o xivatos de qualsevol dels bàndols.

Notícies relacionades

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna

La corrupció, la gran plaga de l’Àfrica, per descomptat que també ha fet estralls en aquest país. Expliquen que el seu antic president, Nino Vieira, va amassar una fortuna amb el negoci de la cocaïna. A Guinea Conakry es diu el mateix del seu anterior president, Lansana Konté, i del seu fill, Ousmane Konté, que en l’actualitat està arrestat, sota l’acusació de múltiples delictes. Expliquen, fins i tot, que la cocaïna procedent d’aquest país africà aterrava a París en una gens sospitosa valisa diplomàtica.

Uns dies enrere vaig llegir un titular impactant en un diari de Guinea Bissau. No hi ha diners per investigar els atemptats de Vieira i Na Waié i es pregunta «¿Per què tants diners (s’estimen necessaris un milió d’euros) si els criminals són aquí mateix?» Hi ha moltes teories referents els assassinats, i alguna hi implica França. El misteri, segons sembla, quedarà sense resoldre.