El poble de Le Mat, pròxim a Hanoi, viu de la criança i el consum de les serps

Funciona com una marisqueria. T’acostes a la vitrina, assenyales la serp que et ve més de gust i 10 minuts després te l’estàs menjant. Abans arriba la cerimònia de l’execució, el moment capital. Un jove amb quatre marques de mossegades als braços l’estrangula amb els dits índex i polze i li rebot el cap contra el terra. Sembla només estabornida quan la secciona amb un ganivet en el punt exacte per extreure-li el cor encara palpitant mentre les vísceres cauen en cascada.

El cor es menja a l’instant. Passa millor maridat amb sang o bilis, abocats en vasos diferents i barrejats amb licor. Tot passa en pocs segons, i aquí està la diferència amb les marisqueries. La lenta mort al vapor o a la paella fa tot l’efecte que ha de ser més dolorosa i sàdica.

Com sant Jaume

La cerimònia és quotidiana a Le Mat, un poble petit pròxim a Hanoi conegut com la ciutat de les serps. Hi ha desenes de restaurants capaços de cuinar-les de 10 maneres diferents per a clients que arriben de tot el país, la Xina o Rússia. Le Mat sempre ha estat associat a la serp. El patró del poble és Hoang, pagès i sòsia vietnamita de sant Jaume, que va rescatar la filla del rei Ly Thai Tong després de matar una enorme serp. A Le Mat fa 900 anys que cacen, crien, cuinen i mengen serps.

D’una manera o d’una altra, gairebé tot el poble viu de les serps. El preu es va disparar els últims anys, i això que va fer incrementar encara més la caça de les serps salvatges. El resultat va ser que el nombre d’aquests animals va disminuir al mateix ritme que va augmentar el nombre de rosegadors, el seu aliment natural. Preservar la fauna autòctona i assegurar l’aprovisionament dels restaurants passava per obrir granges.

La granja ecològica Quoc Trieu és la més gran, amb un miler de rèptils a les gàbies. Crien quatre espècies de serps als afores de Le Mat. També crien iguanes i altres llangardaixos enormes, reservats per a ocasions especials. Les serps són silencioses, però les granotes i els gripaus que els serveixen d’aliment fan un soroll eixordador. Un camió porta granotes setmanalment, a un euro el quilo, però el preu pot arribar a doblar-se. Les serps destinades als restaurants reben 200 grams de granotes a la setmana. Tenen tracte de favor les sementals, seleccionades entre les més grans i robustes, destinades a l’aparellament fins a la fi dels seus dies. No corren per la devesa, però reben el triple d’aliment i fins i tot les parts nobles del pollastre.

Hung, de 40 anys, ha estat des dels 10 envoltat d’ofidis de tota mena. És la tercera generació que s’hi dedica. «Era molt petit quan el meu pare em va portar per primera vegada a caçar-ne. No faig servir guants, ni tan sols amb la cobra reial. Això no és de professionals. Fa anys moria de tant en tant algú a les petites granges familiars. Ara ja no». Alguns cuidadors presumeixen de no haver estat mossegats mai, mentre que altres mostren orgullosos les seves marques. Després d’una mossegada s’han d’aplicar ungüents a base d’herbes locals. Molts han estat mossegats tantes vegades que ja hi són immunes.

En alcohol d’arròs

Les serps també serveixen per a begudes alcohòliques. Les serps s’evisceren parcialment abans de submergir-se en alcohol d’arròs, on estaran un mínim de 100 dies. El preu depèn de l’antiguitat i de la classe de serp. El lloc més noble de la granja l’ocupa una ampolla gegant de cinc anys que conté una cobra reial de 7,5 quilos i gairebé 5 metres. El profà no distingeix el sabor d’altres licors d’arròs asiàtics. Hung diu ser un prestigiós sommelier, capaç d’encertar a cegues l’any i el tipus de serp.

Notícies relacionades

Nicolás Pascual de la Parte: "El model europeu de llibertat i prosperitat té molts enemics"

La UE es conjura per avançar en la defensa comuna davant l’amenaça russa

Les ampolles amb rèptils de tot tipus donen al restaurant un aspecte de laboratori de biologia. Una serp d’1,5 metres i uns 3 quilos és suficient per a un àpat d’unes vuit persones. El preu depèn de la temporada, però ronda els 80 euros, molt més si es vol cobra reial. Nguyen, propietari del restaurant, necessita uns minuts per recitar els seus beneficis per a la salut: curen des del mal d’esquena fins a la impotència.

Després de l’execució, les parts de la serp se separen. La pell es fregeix, dels ossos en surt una sopa i la carn es cuina de diverses maneres. La pell, cruixent, podria passar per cotnes de porc. Els rotllets de carn picada tenen el gust de la fulla de banana que els embolcalla, i els filets blancs tenen una textura gomosa, amb un lleuger retrogust de carn de pollastre. H