El somni impossible dels cabells llisos

De dilluns a divendres el centre de Johannesburg vibra. Milers de persones circulen pels carrers de la ciutat entre l’enrenou de xiulets que emeten les combis buscant clientela. Dones equipades amb grans bosses al cap, homes de gest elegant que es giren al veure-les passar, mares que carreguen els seus fills acabats de néixer amb una tovallola lligada, bebès que observen el que les seves mares van deixant enrere, gent que va o torna de la feina o que simplement passeja... El bullici sempre sorprèn, encara més si arribes de les àrees residencials, on resulta insòlit veure algú caminant.

El cor d’aquest moviment es troba en el mercat que uneix les estacions d’autobusos del Nord –local– i Parc –enllaç amb la resta del continent–. Circulant per les seves abarrotades artèries, és impossible no preguntar-se si en tota la ciutat hi ha algun ésser humà a casa o tots es troben, en aquell precís moment, al carrer.

Al contrari que en moltes ciutats africanes, la venda ambulant no està gaire estesa a Johannesburg, i en la majoria de les zones està prohibida. Només el centre és –legalment o il·legalment– una meravellosa excepció. A les parades s’hi pot trobar des de fruita de gran qualitat fins a bijuteria zulu, malgrat que el gran hit del comerç formal i informal són les perruqueries. N’hi ha de tota mena, des dels establiments més o menys arreglats fins a l’expressió minimalista que suposa un home amb una bateria de cotxe connectada a una màquina de rapar. En tan sols un metre quadrat de vorera hi cap una barberia.

Però no ens hem de deixar enganyar pels colorits cartells que qualsevol perruqueria masculina que es prea llueix a l’entrada. Encara que mostrin de 6 a 8 pentinats diferents, per a la majoria dels homes sud-africans negres –el matís és necessari– existeixen dues modalitats de tall: rapat al zero o a l’u.

Amb les dones, la cosa ja és més variada. Al carrer treballen les trenadores que, en grups de fins a 10, broden autèntiques obres d’art als caps de qui adquireixi els seus serveis. Zig-zags, ones, cercles concèntrics, tot un ventall de possibilitats que llueixen als àlbums de fotos que porten aquestes peculiars perruqueres. No obstant, el somni impossible de moltes johannesburgueses és tenir els cabells llisos. Si pertanys a una de les poques famílies adinerades, els diamants negres, pots comprar postissos llisos de cabells naturals o una bona perruca. El negoci dels perruquins femenins és pròsper, i si és bo ningú notarà la diferència. A excepció, òbviament, de la paradoxa que suposa una cascada de cabells llisos sobre una pell tan fosca.

Notícies relacionades

El conclave per elegir el successor del papa Francesc s’iniciarà el 7 de maig

Cristóbal López Romero, cardenal arquebisbe de Rabat: "Dels més de cent cardenals, en conec 50. I a alguns els he vist tres vegades"

Però si, com les probabilitats assenyalen, pertanys a un sector amb menys possibles, aquesta és una moda menys satisfactòria. Aquestes dones apliquen severes tortures als seus diminuts rissos. Mitjançant productes químics es ressequen i estiren els cabells per després lacar-los, engominar-los i aplicar-hi cera fins a obtenir una massa atapeïda i sòlida que més que una melena sembla un casc.

Aquí es contradiu la dita, i per presumir, més que patir, s’han de tenir diners.