Sense casa i amb un ull al cel

Arribar a Port-au-Prince per aire provoca un miratge en una mirada acostumada al primer món. Retalls blaus, molts, esquitxen el paisatge trencant el gris de les edificacions o, més ben dit, del que en queda. Com si cada casa tingués, si no piscina pròpia, sí una de molt pròxima. Fins que els retalls blaus vistos des del cel cada vegada són més, alguns d'especialment grossos. El miratge dura poc perquè no és aigua el blau que es veu des de les altures. Blaus són els plàstics que s'han convertit en el sostre dels haitians que el van perdre el 12 de gener passat, quan un devastador terratrèmol va provocar 300.000 morts i va deixar les estructures del país en ruïnes. Aquests plàstics blaus, coneguts com a prelat, són un dels béns més preats ara mateix a Haití.

Establiments espontanis

Han passat cinc mesos, ha arrencat la temporada de ciclons i un milió i mig de persones segueixen vivint al carrer repartides en camps de desplaçats. L'última xifra de les Nacions Unides, actualitzada aquest mes, registra 1.241 assentaments a tot el país, la majoria a la capital, Port-au-Prince, i la rodalia. Quan la terra va tremolar van sortir amb el que duien a sobre i es van instal·lar allà on hi havia espai. La plaça del barri o el pati de l'escola dels nens, per posar dos dels exemples més comuns. En places com aquestes, patis escolars similars, en parterres, jardins, voreres, uns de més grans, altres de més petits, uns de més cèntrics, altres dels voltants. De 500 persones, els menys poblats, fins a 50.000, els més densos. Hi ha més d'un miler d'emplaçaments espontanis registrats. Dos grans campaments oficials, el campament Coralle i Tabar Issa --aixecats amb autorització i supervisió del Govern de forma ordenada i amb els mínims serveis garantits-- concentren 70.000 persones. La resta, fins a arribar a un milió i mig, s'amunteguen als emplaçaments espontanis que estan a un pas de les condicions infrahumanes. Un exemple ajuda a fer-se una idea d'aquestes condicions. Si els estàndards internacionals d'assistència a desplaçats estableixen uns mínims d'una latrina per cada 20 famílies, a Haití s'estan donant casos d'una latrina per a cada 100.

Un munt de preguntes

Aquells campaments, larvats de manera espontània en el moment de màxima crisi per la necessitat de sortir de qualsevol estructura a cobert per salvar la vida i per la impossibilitat de retornar sota sostre per haver-se convertit en ruïnes, han passat de ser solució d'emergència a vida quotidiana. Aquest dia a dia no és fàcil. ¿D'on surt l'aigua potable per a més d'un miler de persones concentrades en una plaça? ¿On fan les seves necessitats amb unes mínimes garanties d'higiene per evitar convertir-se en focus de malària? ¿On es dutxen? ¿Què mengen? ¿On cuinen? Quan es lleven, cada dia és un repte.

Més d'una resposta

Un milió i mig de persones vivint al carrer amb els ulls mirant cada dia el cel esperant el primer cicló i renegant del seu Govern, un Govern debilitat, encara més si es possible, després del terratrèmol, incapaç de respondre amb rapidesa i eficàcia a tots els reptes que implica la reconstrucció del país. En aquest escenari, les Nacions Unides i les oenagés, com a canalitzadores de l'ajuda internacional, s'han convertit en actors de primer ordre. Amb l'ajuda a les seves mans, treballen colze a colze amb un Govern desbordat, sense estructura administrativa i desesperadament lent en les decisions i les gestions. I aflora la pregunta clau: per què cinc mesos després hi ha un milió i mig d'haitians malvivint als carrers quan el món es va bolcar econòmicament amb un país devastat. Per què els diners no arriben al poble haitià traduïts en cases, assistència sanitària, educativa i social. La resposta és tan polièdrica com la situació mateixa.

Sense edificis, sense papers, sense registres

L'oenagé catalana Intermon Oxfam, integrada en la federació d'oenagés Oxfam Internacional, és una dels milers que treballen sobre el terreny en territori haitià. La responsable de la missió d'Oxfam Internacional a Haití, Antonella Scifo, no té dubtes a l'afirmar que Haití constitueix en aquests moments un dels desafiaments humanitaris més complexos dels últims temps. I apunta una reflexió clau per entendre la lentitud del procés. “Haití corre un risc altíssim de convertir-se en un país excessivament dependent dels organismes internacionals”, argumenta Scifo, per afegir: “Per això cada decisió s'està consensuant amb el Govern del país amb l'objectiu que Haití tingui les regnes de la seva reconstrucció”. Però cada gestió, per petita que sigui, és un esforç titànic i lent per a un Govern que gairebé no existeix administrativament. Van caure els ministeris, van desaparèixer arxius i documents, no hi ha registres de propietat. ¿Com el Govern pot fer ús d'una terra amb rapidesa per ubicar sense sostre si sap qui és el propietari però no hi ha registre de la propietat o s'han perdut els títols que l'acrediten? El caos administratiu arriba a límits insospitats.

“Cada decisió consensuada alenteix el procés i pot ser analitzada des de fora com una falta d'eficàcia en l'actuació tant del Govern com de les mateixes oenagés i organismes internacionals”, apunta la responsable d'Oxfam Internacional a Haití, que reconeix que, malgrat totes aquestes complicacions reals, el Govern haitià podria ser més àgil en alguns aspectes.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

L'amenaça del cicló

L'Organització Internacional per a Migracions (OIM), el braç de les Nacions Unides que té com a objectiu controlar les migracions de persones afectades per conflictes o desastres en unes condicions humanes i de forma ordenada, supervisa la situació als camps. El màxim responsable de la coordinació entre els gestors de tots els campaments, Shaum Scales, va explicar a EL PERIÓDICO que els processos administratius són lents per les gravíssimes carències administratives del Govern. Scales va admetre la seriosa amenaça que suposaria per als desplaçats l'arribada d'un cicló important i va apuntar que la prioritat és detectar quins campaments estan més en perill davant l'arribada de pluges i vents i prendre les mesures oportunes.