DOCUMENTS DESCLASSIFICATS ALS EUA
Unes gravacions revelen que Nixon va intentar derrocar Allende
Les cintes també assenyalen la possible implicació de la CIA en l'assassinat del general René Schneider
Richard Nixon (esquerra) i Henry Kissinger, el 16 de setembre de 1972. /
Gravacions desclassificades als EUA revelen la intenció del llavors president d'aquell país Richard Nixon de "clavar-li puntades de peu al cul" i derrocar el "fill de puta" de Salvador Allende, mort en el cop d'Estat d'Augusto Pinochet l'11 de setembre de 1973. Les cintes, que s'han publicat a la web nixontapes.org i el seu contingut es resumeix en un article publicat a Xile pel Centre d'Investigació Periodística (CIPER), també apunten, per primera vegada, la possible implicació de la CIA en l'assassinat, el 1970, del comandant en cap de l'Exèrcit xilè, el general René Schneider, amb l'objectiu de boicotejar la presa de possessió d'Allende com a president de Xile.
En les gravacions s'hi inclouen diverses converses sobre Xile entre Nixon (1969-1974) i el seu conseller de Seguretat Nacional i posterior secretari d'Estat, Henry Kissinger, en què tractaven Allende de "fill de puta" i deien que volien "clavar-li puntades de peu al cul". "És un Estat feixista", diu Nixon en una conversa al Saló Oval de la Casa Blanca al referir-se al triomf de la coalició d'Allende, la Unitat Popular, en les eleccions municipals de l'abril del 1971.
L'exemple de Xile
D'acord amb la transcripció de les cintes, a Nixon el va molestar molt la decisió d'Allende de nacionalitzar les empreses nord-americanes a Xile, en especial les dedicades a l'extracció del coure, principal producte del país. L'11 de juny de 1971 Nixon va transmetre a Kissinger l'opinió del secretari del Tresor, John Connally, que li havia dit que si Washington no aturava Allende altres països llatinoamericans començarien a nacionalitzar empreses nord-americanes. "L'efecte a la resta de Llatinoamèrica, sense importar el que escoltem des del Departament d'Estat i la resta, serà dolent per a nosaltres", va afegir l'aleshores president nord-americà. "Els americans es moren de ganes que clavem puntades de peu al cul d'algú", va opinar Nixon. "Tot el que fem amb el Govern xilè serà observat per altres governs i grups revolucionaris a l'Amèrica Llatina", va insistir.
Uns mesos més tard, el 5 d'octubre de 1971, Nixon va comunicar a Kissinger i a Connally la seva decisió: "He decidit desfer-me d'Allende". I Connally va respondre: "L'únic que vostè pot esperar és derrocar-lo". Per Nixon, els EUA finalment havien trobat "un paio a qui podem picar".
"Tot val a Xile. Claveu-los puntades al cul, ¿ok?", va instruir Nixon a Kissinger al final de la reunió. "D'acord", va respondre aquest últim, segons reflecteixen les cintes.
El paper dels serveis secrets
El juny del 1971, l'exministre de l'Interior democristià Edmundo Pérez Zukovic va ser assassinat pel grup d'ultraesquerra Avantguarda Organitzada del Poble (VOP), cosa que va fer recordar la mort, nou mesos abans, del general René Schneider. En una altra conversa, Kissinger assenyala: "Els fills de puta ens estan culpant a nosaltres (...). Estan culpant la CIA (Agència Central d'Informació dels EUA)" del crim de Pérez Zukovic.
"La CIA és molt incompetent per fer-ho (...). Quan van intentar assassinar algú ho va haver d'intentar tres vegades (...) i després d'això va viure tres setmanes", va afegir Kissinger en el diàleg amb Nixon.
Kissinger sembla que es refereixi a l'assassinat de Schneider, cosa que suposaria la constatació de la participació de la CIA en la seva mort, amb la qual es pretenia incitar els militars a aixecar-se contra la imminent investidura de Salvador Allende. Schneider va ser atacat el 22 d'octubre de 1970 i va morir després de tres dies d'agonia i no tres setmanes més tard, com assenyala Kissinger en la gravació.
