El tribunal de l'Haia avala la sobirania de Kosovo

Quasi dos anys i mig després que Kosovo proclamés unilateralment la independència de Sèrbia, el Tribunal Internacional de Justícia (TIJ), màxima instància judicial de l'ONU, va dictaminar ahir que aquella declaració d'independència és legal perquè no viola cap precepte del dret internacional. La sentència del tribunal, amb seu a l'Haia, no té caràcter vinculant, però estableix un precedent jurídic i sens dubte tindrà importants implicacions polítiques.

El TIJ va adoptar la decisió per 9 vots contra 5, segons unes fonts, o 10 contra 4, segons altres. «El tribunal considera que la llei general internacional no conté cap prohibició aplicable a una declaració d'independència», va anunciar el jutge Hisashi Owada, president del TIJ. «En conseqüència, conclou que la declaració d'independència del 17 de febrer del 2008 no va violar la llei internacional general».

Molts observadors esperaven una sentència més ambigua, però la decisió del tribunal és rotunda i no deixa lloc a les interpretacions.

Per a Sèrbia, suposa un greu revés. Va ser el Govern de Belgrad qui va portar la qüestió a l'Haia. El ministre d'Exteriors serbi, Vuk Jeremik, que era a la ciutat holandesa per sentir la decisió, va assegurar que Sèrbia «no reconeixerà mai la proclamació unilateral d'independència de Kosovo». En termes idèntics es va pronunciar el president serbi, Borís Tadic, que va afegir que «el Govern considerarà ara quins passos ha d'adoptar». En qualsevol cas, Tadic, que lidera el camp reformista i europeista a Sèrbia, va fer una crida a la calma i va apel·lar a la ciutadania «a no caure en cap provocació». «Hem d'estar units i ser perseverants en aquest combat», va afegir.

Més radical, el primer ministre de la República Srpska (l'entitat sèrbia de Bòsnia), Milorad Dodik, va qualificar la sentència de «violència jurídica» i «humiliació per a Sèrbia».

Per la seva part, els dirigents kosovars estaven exultants. El ministre d'Exteriors, Skender Hyseni, va invitar Sèrbia a obrir un diàleg «entre estats sobirans, sobre matèries d'interès mutu». El president, Fatmir Sejdiu, i el primer ministre, Hashim Thaci, van coincidir a assenyalar que la sentència atorga a Kosovo «el dret a ser un Estat» i «aixeca tots els dubtes que puguin tenir els països que encara no han reconegut la República de Kosovo». «És una victòria històrica per a Kosovo i per a tota la regió», va afegir Thaci.

IRREVERSIBLE / Pocs dubten a l'escena internacional que la independència de Kosovo ja és irreversible i que la sentència tindrà implicacions polítiques. Pot facilitar l'ingrés de Kosovo a l'ONU i és molt probable que molts més països reconeguin ara el jove Estat.

Espanya, que va comparèixer a les vistes davant el TIJ per argumentar contra la independència unilateral de Kosovo, és un dels únics cinc membres de la UE (juntament amb Romania, Grècia, Xipre i Eslovàquia) que no han reconegut l'Estat kosovar. En total, 69 països han reconegut Kosovo, inclosos els Estats Units, el Japó i 22 dels 27 membres de la UE.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

Sèrbia, governada llavors per Slobodan Milosevic, va perdre el control de Kosovo el 1999, després de 78 dies de bombardejos de l'OTAN. La intervenció militar de l'Aliança va posar fi a dos anys de guerra i a la campanya deneteja ètnicadel règim de Milosevic contra la majoria albanokosovar de la província. Kosovo es va convertir llavors en un protectorat internacional, administrat per l'ONU.

El Parlament de Kosovo va proclamar la independència el 17 de febrer del 2008, amb aquiescència internacional. El nou Estat ha anat erigint les seves institucions també sota la tutela internacional. Els 120.000 serbis que queden a Kosovo viuen pràcticament segregats dels dos milions d'albanokosovars.