Música, llibres i ofertes sota la pluja

Les tempestes i pedregades, inici de la fase seriosa de l'època de pluges, refresquen la ciutat. La inunden, la deixen blanca de pedra, plena de cotxes encallats; buiden de gent els carrers bigarrats. Plou i plou, mentre nous canals de televisió intentenDiscutir México, com titula un dels flamants programes. Debats incomprensibles, buits, lluny de la música, el soroll, la cridòria, les veus que envaeixen la ciutat, fins i tot sota l'aigua, o almenys de seguida que para l'aiguat.

Molta gent passa cantant una lletania d'ofertes. Tot a domicili per no haver d'anar a buscar-ho pels carrers molls. No només pizzes otamalesoaxaquenys.

La pluja desborda claveguerons i terrats, i les ofertes per arreglar qualsevol cosa sorgeixen com bolets. «¡Cooortines, persiaaanes per arreglaaar!», passa cantant un, igual que d'altres desembussen embornals i reparen i netegen els dipòsits que emmagatzemen l'aigua dalt de les cases. O fan unchambón, un mer pegat dilatori.

Sota el rugit dels avions, o el dels trons, persisteix l'incommensurable rumor de la ciutat. I noves músiques s'afegeixen a la campana de les escombraries, la flauta de Pan de l'esmolador, els crits de «¡Gaaas, gaaas, gaas!», el xiulet dels forns ambulants de plàtans i moniatos al caliu i endolcits amb llet condensada.

Diversos grups passen amb trompetes i tambors, a ritme circense, i recorden que sempre hi ha alguna cosa per celebrar, o que aquí res ni ningú podrà fer callar la música de carrer espontània, aquesta barreja de necessitat i alegria.

El capvespre aquí ja és fosc, i la família es reuneix davant la tele a veureEl Capo, la sèrie colombiana d'èxit que ara difon Univisión a un costat i a l'altre de la frontera. Com si el personal es refugiés en la ficció per fugir d'una narcoguerra palpable o per no trobar-se amb uncapoal restaurant, la cantina o el local destriptease. I després igual

Mujeres asesinas.

De mà en mà

Hi ha un llibre. Estranyament, hi ha un llibre. Si encara no s'ha fet servir per treure aigua o fang de la casa, es fulleja a la sala, passa de mà en mà, desencadena comentaris potser només durant els anuncis de la tele. I provoca records, opinions, converses. Igual que en provoquen en petits cercles les innombrables obres publicades amb motiu del bicentenari de la Independència i el centenari de la Revolució.

Però aquest no és un llibre de minories. S'ha repartit gratuïtament per tot arreu, i és una obra d'imatges i personatges dirigida sobretot als joves. Firmat per l'historiador de

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Michoacán Luis González y González –paisà del president, Felipe Calderón--, el tiratge total deViaje por la historia de Méxicoés de 25 milions d'exemplars.

Aquest és un país de xifres excessives, com ho testifica la gran quantitat de xifres que il·lustren la ciutat de Mèxic i aquesta alta i plena vall d'Anàhuac. Però 25 milions –com els habitants que ara lidien amb les pluges a la megalòpolis– és una xifra que pot batre marques de tiratge, sobretot d'un llibre d'història.