CiU exigeix que s'aclareixi «d'una vegada» la missió

El cap de files de CiU al Congrés dels Diputats, Josep Antoni Duran Lleida, a penes va donar treva ahir a la ministra de Defensa, Carme Chacón, després de l'atemptat talibà de l'Afganistan i va exigir que, amb urgència, el Govern obri «d'una vegada per totes» un debat sobre la presència de tropes espanyoles a l'inestable país de l'Àsia occidental. Duran, essencialment, va recollir el testimoni d'una tesi en què els populars insisteixen des que Zapatero va decidir retirar les tropes de l'Iraq: a l'Afganistan, Espanya no està en missió de pau. És una guerra.

«Com més aviat millor –va repetir Duran– Zapatero hauria de comparèixer al Congrés per acabar amb la manera d'abordar aquesta qüestió a la qual ens té acostumats la ministra de Defensa». Segons el número dos de CiU, Chacón actua «com si l'Exèrcit fos una oenagé a l'Afganistan, ignorant l'existència d'una guerra que molt possiblement la comunitat internacional té perduda». Primer, claredat en els termes, va reclamar Duran, és a dir, no dir missió de pau al que és una guerra. Segon, claredat en els objectius a curt, mitjà i llarg termini, perquè tots els països que han desplegat tropes al conflictiu país prenguin decisions sobre el seu futur al territori de manera coordinada i «no d'un en un».

Curiosament, CiU va posar aquesta qüestió tan delicada sobre la taula poques hores després de l'atemptat i, per contra, el PP es va mostrar estranyament mesurat. El líder dels conservadors, Mariano Rajoy, es va limitar a destacar l'«encomiable tasca» de les tres persones mortes ahir a l'Afganistan i, per extensió, va felicitar la Guàrdia Civil i la resta de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat perquè amb els seus «enormes sacrificis i amb greus riscos personals defensen la llibertat i els valors democràtics a l'exterior».

Rajoy no va fer llenya de l'arbre caigut, però la seva número dos, Cospedal, sí. Ella també ella va felicitar la tasca dels agents i militars destinats fora d'Espanya, «fins i tot en guerres, com en aquest cas».

DE L'IRAQ A L'AFGANISTAN / El PP, en qualsevol cas, no s'ha pronunciat mai amb rotunditat en contra de la presència de tropes espanyoles a l'Afganistan. El seu afany radica més a subratllar que, igual que José María Aznar amb l'Iraq, Zapatero també té una guerra entre mans.

De fet, el partit que ha reclamat el retorn dels militars espanyols amb més fermesa és Izquierda Unida (IU). Ahir hi va insistir. La presència de tropes estrangeres al conflictiu país –va dir un portaveu– «no té sentit, principalment quan no s'ha aconseguit millorar la qualitat de vida dels afganesos, més aviat al contrari, ja que ha empitjorat considerablement, amb l'afegit de la corrupció».

SUBORDINACIÓ ALS EUA / «Espanya no compleix una missió de pau, sinó que està en una guerra subordinada als interessos dels Estats Units», va afegir el representant d'Izquierda Unida.

Notícies relacionades

«¿Què hi van a fer?»

Suposat foc amic

La reacció del PSOE no es va fer esperar. «No s'han de fer debats precipitats», va afirmar la secretària d'Organització del PSOE, Leire Pajín. «Avui és un dia per al dolor i sobretot per al suport unànime i sense fissures a les Forces de Seguretat de l'Estat, a l'Exèrcit i als nostres guàrdies civils», va dir la dirigent socialista.

Pajín va recordar que els enviaments de tropes a l'estranger han estat sempre consensuats al Congrés dels Diputats per la majoria de les forces polítiques, de manera que va invitar CiU i PP, vistes les seves declaracions i crítiques d'ahir, a apostar per «la tranquil·litat i la calma», perquè ja hi haurà temps per analitzar amb més paciència la situació.