«¿Què hi van a fer?»

«Ell pensava –i jo, com a mare, també ho creia– que anava a una missió de pau, però a l'arribar el van enviar a les trinxeres. ¡Les bales passen per sobre del seu cap!». Aquest és el relat d'una dona el fill de la qual va marxar al juliol amb les Forces Armades cap a la base de Qala-i-Naw, a l'Afganistan, i que ahir va seguir amb l'ai al cor les notícies sobre l'atac terrorista que va causar la mort de dos guàrdies civils i un intèrpret. Basant-se en les converses que ha mantingut amb el seu fill des que va arribar al país asiàtic, denuncia que els soldats espanyols hi viuen«una autèntica guerra».

«No és veritat que sigui una missió de pau. El meu fill m'ha explicat que els militars arriben a passar 15 dies a les trinxeres. Els talibans els disparen a la nit amb bazuques i ells no tenen més remei que defensar-se», assegura angoixada. La dona demana a EL PERIÓDICO que preservi la seva identitat perquè és conscient que revelar-la pot perjudicar el seu fill.«Tenen molt pautat què és el que poden dir i què no », subratlla.

Segons aquest testimoni, durant les missions per intentar dialogar amb els dirigents d'algunes poblacions, els soldats«dormen molt poques hores»perquè a l'arribar la nit es veuen atacats amb freqüència. Transcorregudes unes dues setmanes, descansen uns dies a la base, netegen i carreguen els camions, i tornen a les trinxeres.

Informació esbiaixada

«No hi ha transparència amb el que hi està passant. Els talibans van per ells», afirma la dona. Abans de ser enviats a l'Afganistan, els familiars dels militars reben un llibret en què es poden llegir passatges com el següent:«No es percep hostilitat a la presència militar espanyola a la zona; ja que queda allunyada de les zones més conflictives del país, localitzades al sud i a l'est». El fullet assegura que«la població afganesa es mostra receptiva i agraïda davant la presència espanyola a la zona»i afegeix que els principals«mals endèmics»d'aquesta comunitat són«la corrupció i el tràfic de drogues i d'armes».

«Els últims esdeveniments demostren que tot això no és cert», insisteix la dona. No dubta que el seu fill, que va ingressar a les Forces Armades fa any i mig, i els seus companys«estan ben formats», però considera que viatgen a aquest conflictiu país pràcticament enganyats.«Ell sabia que era un lloc molt perillós. Però els diuen que van allà a formar els policies i les forces de seguretat de l'Afganistan i no a enfrontar-se a trets amb els talibans. ¿Què hi van a fer els nostres xavals? ¿Que els matin?», es pregunta enfadada.

A més, en les trucades que fa a la família, el seu fill assegura que és«impossible»que algun dia els militars afganesos puguin defensar-se per si mateixos perquè per molta formació que rebin els falten mitjans.«Van amb xancletes i moltes de les seves armes no funcionen. Els talibans tenen armes millors»,ha explicat el soldat a la seva mare.

«Demanen silenci als familiars, però és que ja no podem més. No vull salvar el món, només vull que se sàpiga la veritat i que els nostres fills tornin sans i estalvis a casa», reitera la dona. En les converses telefòniques que ha mantingut amb el seu fill, aquest li ha assegurat diverses vegades que«s'oculta informació»i que ni tan sols la ministra de Defensa, Carme Chacón, és conscient«del que passa realment a l'Afganistan»perquè«els alts comandaments d'allà no expliquen la veritat».

De fet, en una de les seves últimes trucades, el militar va preguntar a la seva mare:«¿No han dit res a les notícies del que ens ha passat aquests dies?». Pel que sembla, fa unes dues setmanes la missió en què participava ja va ser víctima«d'un atac important».«Aquí no ens han informat de res»,li va respondre ella preocupada.

Després de l'atemptat d'ahir, la dona va intentar, infructuosament, contactar amb el seu fill, amb qui fa 10 dies que no parla. Va trucar al número gratuït disponible per als familiars en cas d'emergència, però li van respondre que eren els mateixos militars els que havien de comunicar-se des de la base. En l'última conversa que van mantenir, el jove li va demanar que li enviés 20 paquets de menjar precuinat

–segons sembla, s'ha aprimat molt des que va arribar a l'Afganistan–,

tabac i dos llibres. Li va dir que ho necessitava amb urgència perquè el dia 25, just ahir, tornava a anar-se'n de missió. La trucada es va tallar i no n'ha sabut res més des del diumenge 15 d'agost.

No més enganys

Notícies relacionades

CiU exigeix que s'aclareixi «d'una vegada» la missió

Suposat foc amic

«Hi insisteixo No sóc una mare protectora més. Els familiars dels militars som conscients del risc d'aquesta professió, però com a mare exigeixo que no els enganyin i els diguin la veritat». En una de les primeres converses amb el seu fill, va sentir que un comandament deia a prop de l'auricular:«Tran-

quil·la senyora, que el seu fill estarà bé i no li passarà res». A ella li resulta difícil creure aquest missatge a jutjar pel que va passar ahir i per tot el que el soldat li ha explicat.«Està atemorit. Això és una autèntica guerra. Que la ministra faci alguna cosa, si us plau», suplica.