«Vergonya per al meu pare alimentant»

Els veïns d'un barri normal i corrent de la ciutat d'Odintsovo (un dels ­nombrosos satèl·lits de Moscou) es van quedar bocabadats un matí recent. «¡Vergonya per al meu pare alimentant! Es diu Roman i viu a l'apartament número 309! Amaga els seus ingressos per no pagar». Aquest anunci, que estava pintat sobre l'asfalt i que es llegia perfectament des de moltes finestres, anava firmat per un tal «Artiom, d'11 anys».

Roman, el personatge de l'anunci, ha passat de la nit al dia a ser un empresari de reputació immaculada a un malfactor a qui les babuixkes (dones pensionistes) apunten amb el dit quan surt del seu tot terreny per entrar al portal de casa seva. Ser morós alimentari de menors d'edat era una vergonya en els temps de la Unió Soviètica. Els pares que s'amagaven per no pagar als seus fills eren, davant dels ulls de la societat, uns éssers dignes de marginació.

Als infractors els costava escapar-se a causa del control social que ­exercia la màquina estatal comunista. Quan va desaparèixer l'URSS, ­milers dels pares van fugir aprofitant el caos dels primers anys ­postsoviètics. Des d'aleshores, no pagar aliments als fills menors d'edat s'ha transformat d'un repugnant pecat a gairebé un mèrit. Molts pares fins i tot presumeixen amb el fet que han aconseguit escapar-se de la policia que està encarregada de buscar els responsables paternals que s'han fugat.

La raó del descontrol radica en la llei russa, que no estableix pena adequada per evasió de la pensió ­alimentària per als menors. En el pitjor dels casos el jutge pot condemnar un morós a fer treballs ­correccionals o bé a complir tres mesos d'arrest ­màxim. Però primer el demandant ha de comprovar que l'alimentant posseeix recursos adequats. A ­Rússia, on una gran part d'ingressos encara es paguen en efectiu i al ­marge d'Hisenda, no és fàcil demostrar-ho.

Com a resultat d'aquesta negligència, actualment s'obren molt pocs casos criminals contra els pares deutors. A Moscou el 2009 només hi va haver uns 1.000 judicis, i en cap cas els infractors no van ser condemnats a arrest o a treballs correccionals. Mentrestant, el deute dels pares fugats davant dels seus fills arriba a centenars de milions d'euros a escala nacional.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

Per fer pagar un deutor, les autoritats i els seus antics familiars recorren a mètodes cada vegada més exòtics que apel·len als sentiments dels que es neguen a pagar. Per exemple, en diverses ciutats russes, a les parades del transport públic, van ­aparèixer recentment uns anuncis amb fotos dels nens que informaven els veïns que els seus pares es ­negaven a pagar-los aliments. Aquesta campanya ha tingut èxit. Milers de pares fugats de seguida es van posar d'acord amb els seus antics cònjuges.

Ara l'Ajuntament moscovita prepara unes pancartes semblants. No obstant, aquesta croada contra els pares de mala fe ha dividit la societat. Mentre uns condemnen els evasors, altres adverteixen que els mètodes que s'ofereixen per fer-los pagar poden causar trauma psíquic als seus fills.