La UE elogia les reformes de Turquia però en demana més

Els ministres d'Afers Estrangers de la Unió Europea (UE), la Comissió Europea i el Parlament Europeu van aplaudir ahir la majoritària aprovació a les urnes de la reforma constitucional de Turquia, però es van mostrar cauts sobre el seu impacte en les bloquejades negociacions d'adhesió d'aquest país a la UE i van insistir que Ankara necessita emprendre encara moltes altres reformes per aplanar el camí cap a la integració.

La divisió dels Vint-i-set sobre el missatge que s'ha de transmetre a Turquia, i sobre l'eventual adhesió del país a la UE, va fer que els ministres d'Exteriors reunits a Brussel·les traslladessin als líders la responsabilitat d'emetre una valoració comuna durant la cimera europea que se celebrarà dijous.

Mentre que els països més partidaris de l'adhesió, com Espanya, Suècia i el Regne Unit, consideraven el resultat del referèndum un avanç molt important, els més reticents, com França, Alemanya i Àustria, es mostraven molt més reservats. Per Espanya, el referèndum constitueix «un senyal clar de la vocació europeista de Turquia», va destacar el ministre d'Afers Estrangers, Miguel Ángel Moratinos. «Demostra el compromís que tenen la societat i les autoritats turques de modernitzar les institucions polítiques i socials i de fer un pas important i qualitatiu cap a la UE», va afegir Moratinos.

PRUDÈNCIA / «El referèndum obre la porta europea, perquè prepara el terreny per a una evolució més oberta i democràtica del país», va destacar el ministre suec d'Exteriors, Carl Bildt, tot i que va advertir que es trigarà temps a preparar aquesta eventual adhesió. Alemanya va indicar que es tracta d'un «pas suplementari important en el camí de Turquia cap a Europa», però el minis-

tre d'Exteriors, Guido Westerwelle, està més obert a l'adhesió que la cancellera Angela Merkel, que s'alinea amb el president francès, Nicolas Sarkozy, a defensar una relació especial de la UE i Turquia, però sense arribar-ne a ser un Estat membre.

Fins i tot la Comissió Europea, en teoria favorable a l'adhesió, va subratllar que el referèndum ha d'anar seguit de «moltes altres reformes en l'àmbit de les llibertats individuals i els drets fonamentals». En la mateixa línia es va pronunciar el president del Parlament Europeu, Jerzy Buzek.

El contenciós sobre Xipre manté bloquejada l'obertura de 18 capítols clau dels 35 que componen el tractat d'adhesió, i ja només queden tres capítols sobre els quals es pugui obrir una negociació en el futur sense un compromís sobre l'illa.

En clau interna, el sí en el referèndum de diumenge, a més de donar un reconeixement al primer ministre Recep Tayyip Erdogan, ha obert noves possibilitats en la política turca. Incloent-hi la possibilitat d'aprovar una nova Constitució totalment civil, ja que la Carta Magna vigent va ser aprovada durant la Junta militar (1980-1983).

El diputat de la majoria i president de la comissió constitucional del Parlament, Burhan Kuzu, es va referir ahir a dues possibilitats: la primera, seguir amb les reformes per renovar totalment l'actual Constitució, i la segona, esperar els resultats de les eleccions del 2011 i que el Govern i l'oposició col·laborin en la redacció d'un nou text.

Notícies relacionades

Un pas endavant en la transició turca

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

SILENCI MILITAR / De moment, els militars, principals perdedors del referèndum, estan callats. I no pot ser de cap altra manera, ja que les reformes dels últims anys han reduït el seu poder. Qui sí que va parlar va ser l'alta magistratura, que veu com augmenta el pes del Parlament en l'elecció dels seus òrgans. «Hem fet un pas enrere en la independència judicial», va lamentar Kadir Özbek, vicepresident del Consell Superior de Jutges i Fiscals.

L'altra lectura dels resultats és al Kurdistan: s'ha vist que els nacionalistes kurds són molt importants als seus bastions, però no decisius en el conjunt de Turquia. Per això, el líder del Partit de la Pau i la Democràcia (BDP), Selahattin Demirtas, va allargar la mà al primer ministre per cooperar en la solució del conflicte: «Si volem que segueixi l'alto el foc del PKK [declarat pel referèndum] el Govern hi ha de fer alguna cosa».