El càncer de veritat es diu Pakistan

La frase lapidària del nostre titular és atribuïda al president Obama en una de les discussions sobre l'Afganistan mantingudes amb els seus assessors i que han estat revelades pel ben informat periodista Woodward. Als EUA, les eleccions parcials del dia 2 acaparen l'atenció dels mitjans desplaçant els afers estrangers, encara que ahir es va colar en primera l'atribució del Nobel de la pau a un dissident xinès i hi ha qui manté recriminatòriament que el setge dels dirigents xinesos als que discrepen políticament va ser encoratjat per l'inhibicionisme sobre el tema que va mostrar Hillary Clinton en la seva primera vista a Pequín. Tot i així, la qüestió de l'empantanegament en la guerra de l'Afganistan comença a enfosquir el disseny internacional d'Obama i aflorarà amb força quan passi la cita electoral del novembre.

Que la guerra de l'Afganistan estigui en taules, malgrat l'ingent esforç dels EUA i en menor mesura dels seus aliats -aquest any han mort 562 soldats de la coalició- obeeix certament a la tenacitat i les tàctiques dels talibans, però hi ha un convenciment generalitzat que aquests islamistes acabarien tirant la tovallola si no tinguessin dos factors capitals a favor seu: l'actitud ambigua del Pakistan i la corrupció del Govern afganès.

Que el Govern de Karzai és corrupte ja és gairebé un dogma. El president ha bloquejat diverses investigacions internacionals que pretenien constatar si és cert que fins i tot dos germanastres de Karzai, entre altres capitostos, estan involucrats en tràfic de drogues, blanqueig de diners, suborns, etc.The Washington Post, en la ploma de David Ignatius, es preguntava fa poc quant temps Obama podria recolzar Karzai, explicant que ja hi ha províncies importants, com Kandahar i Helmand, en què un 70% de la població creu que els funcionaris locals estan implicats en el tràfic de drogues. L'articulista conclou que Karzai raona que el resultat de la guerra està tant en la balança que els americans han de tancar els ulls a la corrupció per no posar en perill coses més importants.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Pel que fa al Pakistan, bàsic en l'esforç bèl·lic per la seva àmplia frontera amb l'Afganistan, els dubtes manifestats fa mesos pel vicepresident Biden semblen haver-se estès a bona part de la cúpula de Washington. El Pakistan ha de proporcionar informació vital perquè els avions sense pilot nord-americans,els borinots, puguin atacar talibans o terroristes, fins a ocultar dades i, segons diversos informes secrets dels EUA, proporcionar cobertura o fons a destacats talibans. Aquesta ambigüitat comença a exasperar Obama i el seu equip, que temen arribar a desestabilitzar encara més un crònic aliat, que compta amb l'arma nuclear.

L'eficàcia de la guerra comença a ser qüestionada. L'Afghanistan Study Group, integrat per 46 experts de política exterior, ha publicat un informe afirmant que és qüestionable que la seguretat dels EUA depengui de derrotar els talibans i que la construcció d'un Govern fort i estable a Kabul escapa a les possibilitats dels EUA. Per això arribar a un acord amb els talibans ja és una opció. Tant Karzai com Washington semblen estar negociant amb ells. Els insurgents, malgrat els seus cops de mà espectaculars, comencen a sentir l'efectivitat delsborinots. Els nord-americans veuen que la guerra, d'incert resultat, està costant 100.000 milions de dòlars a l'any i bastantes vides. Obama vol negociar.