La UE suavitza la seva actitud amb Cuba i obre el diàleg

La Unió Europea (UE) va acordar ahir suavitzar la seva actitud amb Cuba, sense modificar formalment la posició comuna amb el règim castrista, i iniciar un diàleg exploratori amb les autoritats cubanes sobre com millorar les relacions amb l'illa amb l'objectiu d'avançar cap a un acord ­bilateral.

Els Vint-i-set, en la cimera en què debutava Trinidad Jiménez com a cap de la diplomàcia espanyola, van encarregar a laministra europea d'Afers Estrangers, Catherine Ashton, que explori la disposició del Govern cubà a negociar algun tipus d'acord simplificat de cooperació bilateral amb la UE, sense que es derogui prèviament la posició comuna europea que exigeix avanços en els drets humans i la democratització de l'illa.

Un anterior intent de normalitzar les relacions amb Cuba a iniciativa espanyola va fracassar per l'exigència de l'Havana que es derogués prèviament aquesta posició comuna, adoptada el 1996 a instàncies del Govern de José María Aznar.

COMPROMÍS / L'acord aconseguit entre els Vint-i-set durant el Consell de Ministres d'Afers Estrangers desenvolupat a Luxemburg assenyala que «la UE obre un procés de reflexió» durant el qual Ashton, «en el marc de l'actual posició comuna, sondejarà la manera d'avançar» en les relacions amb Cuba.

Ashton informarà al desembre els ministres europeus del resultat d'aquests contactes, que seran una continuació del diàleg mantingut els últims mesos entre el règim cubà i l'anterior ministre espanyol d'Exteriors, Miguel Ángel Moratinos. Ash­ton, de moment, no té previst desplaçar-se a l'illa, van precisar fonts del seu equip.

El Consell de Ministres d'Afers Estrangers de la UE va valorar els alliberaments escalonats de presos polítics realitzats pel règim cubà al llarg dels últims mesos. «Ara hem de traslladar aquesta atmosfera positiva a nivell europeu», han indicat fonts diplomàtiques.

L'inici d'aquests contactes exploradors és «un bon compromís» entre la proposta espanyola de derogar la posició comuna «per ineficaç i obsoleta», i la voluntat de Suècia, Polònia, Alemanya, la República Txeca i altres països de mantenir aquesta posició comuna fins que no hi hagi canvis més tangibles en la democratització i el respecte dels drets humans a Cuba, van destacar les citades fonts.

Trinidad Jiménez va argumentar durant els debats que la UE havia d'enviar a Cuba un «senyal» positiu, després dels alliberaments de 42 presos polítics, per consolidar el procés de reformes polítiques a l'illa. «Ara és més necessari que mai buscar una nova relació que estigui basada en el respecte, en la confiança i en la bilateralitat», va insistir.

«PAS IMPORTANT» / Espanya, que ha renunciat de moment a revocar la posició comuna sobre Cuba perquè necessita el suport unànime dels seus socis, va considerar que l'acord aconseguit a Luxemburg constitueix «un pas important» que obre el camí per a «la normalització de les relacions entre la UE i Cuba». «S'han de valorar les coses en la seva justa mesura», va dir la ministra.

Notícies relacionades

L'acostament de la UE a Cuba

Cuba instaura el marc legal per als acomiadaments massius

Jiménez va assenyalar que, «d'alguna manera, se supera de facto la posició comuna» amb l'obertura d'un diàleg bilateral amb les autoritats cubanes, com defensava des de fa anys el Govern espanyol. La ministra es va mostrar convençuda que en aquesta ocasió el Govern cubà estarà disposat a acceptar l'oferta europea, encara que no estigui formalment derogada la posició comuna sobre l'illa que l'Havana considera una ofensa discriminatòria.

Alemanya, Polònia, Suècia i la República Txeca, entre altres països, van mantenir, no obstant, les seves reserves malgrat els arguments espanyols, i van insistir que el Govern cubà ha de fer gestos més tangibles i adoptar reformes de caràcter polític. Per això, prefereixen esperar a conèixer, a través del diàleg que emprendrà Ashton, el nivell de voluntat reformadora de les autoritats cubanes, les seves intencions i els seus calendaris.