Per a Cuba, bé...

La Unió Europea acaba de lligar de peus i mans el Govern cubà amb la seva decisió de no variar la seva posició comuna, però obrint una via de contactes bilaterals per intentar arribar a un acord comercial bilateral com el que manté amb altres dictadures del món; decisió que coincideix amb part de l'imaginari castrista: tracta'm com a Birmània, però envia'm diners.

Mentre l'exministreMiguel Ángel Moratinosviatjava del Vaticà a la Casa Blanca, passant per Brasília, l'Havana, Nova York i ­París per veure's amb tots els actors de la negociació, el seu llavors col·lega cubà,Bruno Rodríguez,­deia en veu alta que exigia incondicionalment la fi de la posició comuna europea, de l'embargament nord-americà, la devolució de la base de Guantánamo i l'alliberament de cinc espies cubans con­demnats per tribunals nord-americans. Però després,sotto ­voce,Rodríguezrecordava als seus interlocutors que encara que la legislació vigent la segueix contemplant, Cuba no ha aplicat la pena de mort a cap reu des queRaúl Castro va assumir el comandament únic (estiu del 2006); que complirien l'acord amb Espanya i l'Església catòlica cubana (una cosa inèdita en 51 anys) per alliberar ­gairebé tots els presos polítics; i que ­autoritzarien algunes formes de propietat privada i el treball per compte propi, però que ells (els moderats) necessitaven un gest de Washington i Brussel·les per aplacar els talibans interns.

La caixa buida

¿Què els passa? Que estan sense diners i han de deixar al carrer mig milió de treballadors d'aquí a Nadal, amb l'entusiasta cooperació del sindicat únic, que ha demanat comprensió i suport per salvar la revolució.

La decisió de la UE d'atendre els reclams del Govern espanyol de no tancar la porta a Cuba ­constitueix un reconeixement polític aMoratinos;una bona notícia per als demòcrates cubans (inclosos els alts càrrecs castristes que simulen) i una regular notícia per al Govern cubà i el seu nucli numantí, que esperava el triomf de la postura d'Alemanya, Txèquia i Suècia, entre altres, per desenfundar el matxet mambí (lluitadors contra Espanya en les guerres d'independència del segle XIX) i muntar una gran tribuna antieuropea a l'Havana i els ­voltants.

Però Brussel·les ha obert un compàs d'espera, potser seguint el ­blues d'Obama,el candomblé deLulai els gregorians deBenet XVI,i ha obligat l'Havana a criticar amb matisos el manteniment de la posició comuna per no allunyar les possibilitats que entri diner fresc a les anèmiques arques, via cooperació i acord comercial; que faci els ulls grossos dels excessos repressius quotidians, il·legals i inconstitucionals de l'illa presó, que ara mateix no té sucre ni sal per ­vendre als seus ciutadans amb ­normalitat.

Notícies relacionades

La UE suavitza la seva actitud amb Cuba i obre el diàleg

Cuba instaura el marc legal per als acomiadaments massius

ContraAznariBush,els talibans castristes vivien millor, i pitjor contraObamaiZapatero.Però això no ha d'induirRaúl Castroa l'error de creure que els seus únics enemics són la «màfia anticubana de Miami», l'imperialisme ianqui i la Unió Eu­ropea. Les seves recents reformes ­parcials generaran descontentament entre la gent corrent; però també faran mal als que viuen com califes sobre la misèria dels seus compatriotes i que han aconseguit verdaderes fortunes robant a l'Estat monopolista. Molts funcionaris perdran ­l'opció de lucrar-se amb els ­recursos estatals que mouen al seu gust i molts empresaris submergits

-que, irònicament, s'han fet rics per l'esquerra (tripijocs diversos)- hauran d'assumir els costos reals de les ­estructures i els salaris dels seus pròspers negocis a l'Havana mise­rable d'aquest començament de ­segle.