El desert es mou

El conflicte del Sàhara és com el desert mateix: sembla que no s'altera res, però cap gra de sorra s'està quiet gaire temps. Després de llargs anys de silenci, sense que l'assumpte estigués realment a l'agenda política de ningú, el monstre s'ha despertat amb tota la feresa. Primer va ser la intifada d'Aaiun el 2005, que va acabar amb nombrosos ferits i tots els líders independentistes a la presó. Després, el 2008, la decisió de Javier Bardem d'estrenar el seu Oscar de Hollywood als campaments de refugiats de Tindouf (Algèria) va fer tornar la causa al mapa mediàtic mundial. I l'any passat, l'activista Aminatu Haidar es va encarregar de culminar la posada en valor de les seves reivindicacions amb una vaga de fam a Tenerife que va causar greus maldecaps al Govern espanyol.

Una setmana després que morís cosit a trets per gendarmes marroquins un nen de 14 anys, el sagnant assalt al campament de Gdeim Izik suposa un pas més cap a la tornada a les armes, reclamat per part del poble sahrauí i nombrosos comandaments militars, en contra de la postura oficial de seguir confiant en la diplomàcia. Les immediates revoltes a Aaiun, amb barricades, incendi d'edificis i càrregues policials sense contemplacions, confirmen un clima de tensió prebèl·lic.

La cúpula del Front Polisario i la plana major de l'Exèrcit sahrauí fa diversos dies que estan reunits a l'àrea de Tifariti, capital de la zona de l'antiga colònia espanyola controlada pel Polisario. Aquella àrida i despoblada franja a l'altre costat del mur de 2.500 quilòmetres, vigilat per 140.000 soldats marroquins i un milió de mines, va ser reclamada pel rei Mohammad VI per primera vegada des del 1975 en el seu recent discurs de celebració de la Marxa Verda. Fins i tot han arribat rumors, no confirmats, que a la zona ja s'hi estan produint les primeres escaramusses militars des de l'alto el foc del 1991.

¿Però és possible una guerra? No per descomptat una guerra convencional, potser sí de guerrilles. El Polisario està en mans d'Algèria. Sense la seva ajuda militar no tindria cap mena d'opció, i ni a Rabat ni a Alger, malgrat les seves diferències, sembla que els interessi res més que l'statu quo. Espanya es veu obligada a contemporitzar per no molestar els seus veïns, França i el Marroc, mentre que els enviats especials de les Nacions Unides s'estavellen amb postures enquistades, molt més en el cas del Marroc, ja que el Front Polisario va accedir que s'inclogués l'opció de l'autonomia en aquell referèndum d'autodeterminació que es va fixar fa 20 anys i que no s'ha celebrat mai.

Escalada de protestes

Notícies relacionades

Espanya reclama que hi intervingui l'ONU

Batalla campal a Aaiun

La monarquia alauita considera«alta traïció»les reivindicacions independentistes, però això no ha frenat l'escalada de protestes de sahrauís que viuen a l'excolònia espanyola, un 40% de la població en ciutats com Aaiun, Smara i Dakhla, on els marroquins copen les millors cases i feines.

Mentre que a Aaiun començava ahir la batalla campal, amb sahrauís armats amb pals i pedres enfrontant-se a les equipades forces marroquines, Bucharaya Beyún, que és el responsable del Polisario a Espanya, advertia:«El Front Polisario haurà de respondre. La reobertura del conflicte està més a prop que mai».La majoria sahrauí exigeix al Front Polisario que doni la cara i que invoqui la valentia dels civils sahrauís morts.«¡Abans la mort que el desterrament!».El vell crit torna a trencar el silenci del desert.