Una ciutat ocupada
El Marroc segella Aaiun
El Polisario confirma la mort d'almenys 11 manifestants, i Rabat, la de 8 policies
Els sahrauís denuncien registres policials casa per casa, saquejos i detencions massives
El cel d'Aaiun ja no estava cobert ahir per l'enorme fumera provocada per l'espiral de violència que dilluns es va apoderar de la capital del Sàhara Occidental després de l'entrada a sang i foc de l'Exèrcit marroquí al campament de Gdeim Izik. També havien desaparegut una bona part de les trinxeres i les barricades, però el terror estava sembrat en tota la població sahrauí.
La ciutat va aparèixer ahir blindada i devastada. Ocupada per les forces marroquines, encara que hi seguia havent xocs al carrer aïllats. Les autoritats van desplegar un ampli cordó policial i militar que controla cada racó dels barris sahrauís i van emprendre una onada de registres casa per casa i de detencions massives dels xavals que havien participat en les protestes. «Entrant a les cases, ho arrasen tot i treuen a la força la gent», relaten per telèfon diverses fonts sahrauís i testimonis directes. També civils marroquins s'enfronten amb els sahrauís i se sumen als saquejos. Ahir a la nit, a més a més, els disturbis es van estendre a una altra ciutat sahrauí, Smara, 130 quilòmetres a l'est d'Aaiun.
La situació recorda els violents episodis de la intifada de l'any 2005, amb una dramàtica diferència. Aquesta vegada «hi ha molts més morts i ferits». El Front Polisario confirmava ahir almenys 11 víctimes mortals sahrauís -entre elles un nen de 7 anys-, 159 desapareguts i 723 ferits. El Marroc, per la seva part, reconeixia la mort de vuit agents i un sol civil sahrauí i defensava les seves forces assegurant que van entrar al campament perquè «les famílies eren retingudes per delinqüents i un grup de partidaris de l'enemic, el Polisario».
«¿A QUANTS HAN MATAT?» / Diverses fonts sahrauís diuen que «el Govern marroquí vol passar comptes pels seus morts». «¿I ells? ¿A quants han matat?», es pregunta Brahim Huiria, que va estar despert tota la nit de la batalla campal. Li arribaven informacions a cada instant sobre nous saquejos i violacions de
cases de famílies sahrauís «a les quals apallissaven i els ho destrossaven tot».
Davant d'aquesta situació, la classe política marroquina es felicita per la sagnant intervenció militar i la premsa nacional la recolza amb entusiasme: «L'Estat de dret i la llei estan per sobre de tots i no hi ha reivindicacions socials que justifiquin la violència de la sobirania. Els que s'imaginen que poden fer xantatge al poder només perquè el Sàhara és una zona de conflicte estan confosos», sentencia el diari arabòfonAjbar Al Yum.
Mentrestant, Rabat persisteix en el bloqueig informatiu, impedint a la premsa internacional arribar al Sàhara Occidental i sembrant les carreteres de controls policials amb l'objectiu que cap estranger posi un peu a Aaiun. Ni tan sols mers turistes que busquen sol i platja han pogut pujar a un avió i les connexions aèries entre Las Palmas i la capital de l'antiga colònia espanyola han quedat interrompudes fins dilluns que ve.
Malgrat el ferri control, activistes espanyols com Isabel Terraza s'han convertit en els ulls dels que no aconsegueixen arribar: «Els saquejos no han parat. Els sahrauís tenen por i no n'hi ha per menys. Estan omplint les presons», afirma Terraza, que va desembarcar a la ciutat dies abans dels disturbis.
Molts manifestants ferits en els enfrontaments de dilluns es curen a les seves vivendes amb remeis casolans. «Anar a l'hospital significa detenció i repressió», assegura un d'ells des del barri de Casapiedra. «Vivim refugiats dins de les nostres cases», explica Brahim Huiria.
IMPOSSIBLE TORNAR A CASA / Centenars dels sahrauís expulsats del campament encara no havien pogut tornar a casa seva ahir a la nit, i es veien obligats a quedar-se a la perifèria de la ciutat. «Els policies dels controls ens amenacen de pegar-nos si intentem arribar a casa», lamenta Abdelai. La seva veu resumeix l'estat d'asfíxia de totes les famílies que continuen buscant a la desesperada els seus fills desapareguts: «Sabem que hi ha nens a les presons i molts altres abandonats, però les autoritats rebutgen donar-nos informació».
Notícies relacionadesSegons l'activista sahrauí Aminatu Haidar, a qui la crisi va sorprendre a Portugal recollint un premi, el que està passant s'hauria evitat «si hi hagués una força de cascos blaus [de l'ONU]» al Sàhara Occidental. Haidar va acusar el Marroc de «voler provocar una guerra civil» entre els sahrauís i
els marroquins que viuen al territori.
