Modelar el clima a les portes del cel

Ha passat la cimera del clima, gent de tot el món, cares, pells i vestimentes que mai s'havien vist en el centre turístic més gran de Mèxic. Cancún torna a la normalitat, comença una altra temporada alta i els turistes de sempre, canadencs, nord-americans, europeus, també mexicans, fugen del fred per torrar-se al sol, capbussar-se en les aigües turqueses del Carib, jugar a golf, recór­rer llocs cerimonials maies i beure als enormes hotels de polsereta amb tot inclòs.

El que ara fa 40 anys era una barra de sorra davant de la costa, amb un sistema de llacunes i quatre cabanyes de pescadors al davant, és un seguit d'hotels amb platges on s'ha de renovar la sorra després de tempestes i huracans. Milers de turistes es mouen, o pràcticament no es mouen, en aquesta barra i el seu bulevard de quatre carrils. Sortir de l'hotel, agafar un taxi, resulta car. Els restaurants són prohibitius per a la majoria.

Les quatre cabanyes són ara una ciutat d'empleats i desocupats del sector turístic, 750.000. La part cèntrica, de disseny modern, no és prou gran per a tots. Els ravals han crescut abans que els serveis i els barris són durs, com els de qualsevol ciutat. Allà no arriben els turistes, el panorama no és el mateix que el del món fictici de les vacances efímeres. El mar no es veu. Les tempestes inunden, la calor no té remei. Els Zetas tenen allà els seus sicaris, encara que els caps es moguin per les altures i els iots.

Al voltant, hi ha tràfic de drogues, de persones. Arriben carregaments de coca, igual que cubans disfressats de navegants per travessar el país cap als Estats Units, i qui sap quines altres coses. Exautoritats estatals i municipals, caps de tot nivell de la policia són a la presó, o morts. Però això no afecta el paradís. Sí que el va afectar l'any passat aquella grip que aquí no va arribar mai.

Destinació ideal

Perquè Cancún és sinònim de vacança, festa, alegria, riure esbojarrat, música a la piscina i al mar, pits mullats. El destí ideal per als estudiants que aterren com hordes al març, els springbreakers. Així estan després les habitacions, els llits dels hotels. Amb un deix de decadència i abandonament que no tenen ni els més modestos hotels de pas que omplen la geografia mexicana. Perquè al damunt han saltat com micos dotzenes de salvatges güeros, rossos, amarats d'alcohol.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

Cancún ha viscut un parèntesi de 15 dies, segurament els més profitosos de la seva història. Hotels plens, cues als restaurants i visitants d'allò més diversos preocupats per salvar el clima i el planeta, amb poc temps per agafar un pet i molestar en passadissos, platges i piscines. Queden com a llegat un generador molí de vent, un recinte firal planejat per créixer i un model d'ordre i organització en el qual Mèxic sempre ha destacat com a gran amfitrió de trobades mundials.

El paradís caribeny s'ha omplert de ciment, com tota la costa al sud, l'anomenada Riviera Maya. A prop ja només queda, en perill d'extinció, la reserva de la Biosfera de Sian Ka'an, la porta del cel.