Nàpols, abocador d'Itàlia

Armats amb buldòzers i camions, els soldats van deixar Nàpols per a les celebracions de la nit de Cap d'Any, i en van retirar aproximadament 1.200 tones d'escombraries acumulades als carrers. Però a 70 municipis de la província n'hi ha un milió més de tones abandonades en abocadors improvisats. Una catàstrofe ecològica que ha esterilitzat camps, contaminat aqüífers, enverinat mozzarelles i ha transformat Nàpols, un regne que va ser la tercera potència del Mediterrani, en símbol mundial de les escombraries.

En 15 anys les institucions han invertit 13.000 milions d'euros per resoldre el problema i la Unió Europea manté congelats 145 milions d'euros més, esperant que alguna cosa canviï a la ciutat, ja que tot segueix com fa tres anys. El 2008, els conservadors van guanyar les eleccions generals a Nàpols, després que en campanya electoral Silvio Berlusconi digués que resoldria el problema de les escombraries, cosa que la junta municipal progressista no podia aconseguir. Va celebrar a la ciutat el primer consell de ministres del nou Govern, que va començar proclamant: «L'Estat és aquí».

Molts napolitans, fins i tot electors de l'esquerra, s'ho van prendre com un «acte revolucionari» perquè, d'alguna manera, l'Estat havia desaparegut des de feia 150 anys, quan el Regne de les Dues Sicílies va ser integrat a Itàlia pels piemontesos (Torí).

Tot Itàlia observa ara perplexa els carrers de Nàpols i dubta de si les escombraries són un problema de gent del sud indisciplinada o del país sencer. «No és culpa meva», afirma l'alcaldessa Rosa Russo Jervolino, una progressista entre institucions regentades per conservadors. Ella hauria d'organitzar la recollida de les escombraries, la Diputació la seva eliminació o transformació i el Govern autonòmic el seu trasllat fora de la regió.

El Govern nacional hi va intervenir anys enrere i va projectar tres incineradores a la zona, però només en funciona una i al ralentí. La raó, expliquen a Nàpols, és que les escombraries s'han convertit en un negoci criminal.

CAMIONS INCENDIATS / El 26 de desembre passat, 150 persones, moltes encaputxades, van bloquejar i van incendiar els camions que des de Nàpols transportaven els residus urbans a abocadors provisionals. Paral·lelament, els munts d'escombraries que hi havia al carrer es van començar a incendiar. «No podem excloure que sigui la Camorra», va declarar prudent Alfredo Mantovano, viceministre d'Interior.

L'escriptor Roberto Saviano, amenaçat per la Camorra, va documentar que «els clans mafiosos paguen 50 euros per cada incendi» dels cúmuls d'escombraries i obstaculitzen les incineradores perquè el negoci de l'eliminació manual prossegueixi. Saviano va afegir que el problema de les escombraries no és només de la ciutat, sinó nacional. I va explicar que si l'eliminació d'un quilo de residus tòxics costa a una indústria 62 cèntims, la Camorra ofereix fer-los desaparèixer per nou i deu cèntims. A Nàpols.

Saviano va dir: «Quan els camions surten del nord, l'imprès sobre la càrrega oficial que transporten s'altera i es declara que el material no és tòxic». El camió arriba al sud, es buida i de vegades la seva càrrega es transforma en adobs agrícoles.

La comissió antimàfia xifra en uns 20 milions la facturació pel negoci de reciclatge de les escombraries i subratlla que una quarta part de l'import beneficia la màfia.

Nàpols carrega amb les escombraries i els residus nacionals. La justícia ha confirmat que la Camorra està ficada en el negoci. El 2003, la magistratura local va verificar que cada setmana arribaven a la regió 40 camions TIR amb metalls tòxics. A Milà es va descobrir que les terres sobre les quals s'asfaltaven els carrers eren un compost de sorra i metalls tòxics que des del nord havien estat transportats al sud i tornats per a la pavimentació.

Notícies relacionades

Maradona, el rei

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

CARTUTXOS D'IMPRESSORA / El 2006, el tribunal de Santa Maria Capua Vetere va verificar que els cartutxos de tinta de les impressores del nord s'enterraven en territori napolità. L'any següent, la fiscalia de Nàpols va segrestar cinc indústries del nord per tràfic il·legal de residus metal·lúrgics cap a la regió de la Campània (Nàpols). Al municipi de Giugliano s'hi van descobrir 590.000 tones d'amiant i triclorur d'etilè; residus de cianur i sals sòdiques a Pianura i fangs tòxics de les indústries químiques de Porto Marghera (Venècia) a Acerra. Verins que maten.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'Institut Superior de Sanitat d'Itàlia afirmen que a la Campània hi ha un 12% més de tumors que a la resta d'Itàlia. Mentrestant, amb la crisi del turisme els hotelers amenacen amb una vaga. Els problemes creixen a la ciutat on va néixer el gran actor Eduardo De Filippo, excapital cultural de tot Europa i sobre la pell de la qual les grans potències del segle XVIII van intrigar per dominar el Mediterrani.