Fam i especulació amb els aliments

Les imatges que ens arriben dels camps de refugiats de Dadaab (Kenya), que acullen 380.000 persones, i que estan preparats per rebre'n 90.000 més, posen en evidència la situació que s'està vivint a la regió oriental d'Àfrica, on com a mínim deu milions de persones pateixen una situació d'extrema fam a causa de la sequera. Els dirigents mundials, els mandataris occidentals i els mitjans de comunicació han fet crides per augmentar les ajudes contra la sequera, la pitjor en diverses dècades, però imputar als fenòmens atmosfèrics l'origen de la catàstrofe fa desviar l'atenció sobre les causes ocultes de la situació.

Revisem algunes dades. Segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO), l'any 2010 les persones amb desnutrició crònica eren el 14% de la població mundial, però el més greu és que aquest percentatge no ha variat substancialment des de l'any 1995, és a dir, malgrat declaracions i objectius (Cimera Mundial sobre Aliments de Roma del 1996, Declaració del Mil·lenni del 2000, Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni per al 2015), el nivell de pobresa mundial segueix estancat en les mateixes taxes. I per a aquest any, a causa de la crisi, es preveu que 44 milions de persones més passin a patir fam crònica.

Juntament amb això, també segons la FAO, a principis de març passat els preus internacionals dels cereals havien augmentat a prop del 70% comparats amb els de fa un any. Seguint aquesta tendència especulativa, en el mateix mes de març, Catalunya Caixa promocionava un producte financer -Dipòsit 100% Natural- que ofereix una cistella formada per tres matèries primeres, com el sucre, el cafè i el blat, amb una inversió de 1.000 euros durant tres anys i amb una rendibilitat assegurada. A causa de les polítiques liberals de les potències mundials, emparades pel Banc Mundial (BM) i el Fons Monetari Internacional (FMI), que fomentaven i pressionaven els països més pobres perquè canviessin de model i es dediquessin a l'exportació agrícola ofegant així la seva pròpia agricultura, els contractes de compra i venda d'aliments s'han convertit enproductesque poden ser objecte de transaccions. D'aquesta manera ha nascut el mercat de l'especulació alimentària, en el qual el sucre, el cacau, la carn, els productes lactis, el cafè i el blat es converteixen en part del mercat mundial, juntament amb l'or o el petroli .

Notícies relacionades

El món voreja els mil milions de famolencs

La crisi del segle

El més contradictori és que la producció de menjar s'ha multiplicat per tres en els últims 50 anys, mentre que la població mundialnoméss'ha duplicat; és a dir, d'aliments n'hi ha. Així ho va posar de manifest el Parlament Europeu el mes de febrer passat quan afirmava que el subministrament total d'aliments no és insuficient, sinó que és la seva inaccessibilitat i els elevats preus els factors que priven moltes persones de la seguretat alimentària.Olivier de Schutter,relator de l'ONU pel dret a l'alimentació, ja va dir: «Hi ha escassetat localitzada en regions on les collites han estat baixes o que han sofert desastres naturals o conflictes o on les rutes de comunicació són molt pobres. Però produïm suficient per alimentar el món». Fins i tot el papaBenet XVIha dit recentment davant l'assemblea de la FAO que les transaccions financeres basades en actituds egoistes estan estenent la pobresa i la fam, i va demanar més regulació de matèries primeres per garantir el dret a la vida de tot individu.

Vist això, tornem a plantejar si veritablement l'única causa de la crisi de fam de l'Àfrica oriental és la sequera o hi intervenen altres factors, alguns d'ells amb noms i cognoms: els mateixos que ara demanen una intervenció humanitària han forçat o han consentit l'especulació alimentària.