La crisi del segle

Estem davant la crisi alimentària més greu del segle XXI a l'est d'Àfrica. Que la banya del continent -especialment països com Somàlia, Etiòpia i Kenya- tingui set i passi penúries és endèmic. Però ara, avui, es deshidrata, es mor de fam.

Segueix sense ploure. Fa molts mesos que no plou. La sequera que assola la zona és la pitjor registrada en els últims 60 anys i torna a evidenciar-se que no hi ha hagut polítiques a llarg termini per evitar que aquesta crisi, com altres d'anteriors, es converteixi en una trampa que pot arribar a ser mortal per a milions de persones. Les collites s'han perdut i el bestiar s'està morint de set. Les dades de què disposa l'ONU adverteixen que 12 milions d'africans estan en perill.

EL PERIÓDICO es desplaça fins al nord-oest de Kenya, al districte de Turkana, on la ciutat més important, Lodwar, és a 150 quilòmetres de la frontera amb Etiòpia. Una província en situació crítica, segons el barem de l'ONU, que entreveu l'arribada del grau d'emergència de forma imminent.

Projectes a llarg termini

El recorregut, de la mà de l'oenagé Oxfam Internacional, pretén reflectir no tan sols les actuacions d'emergència -com el repartiment de menjar i la potabilització d'aigua-, sinó també els projectes més a llarg termini vinculats a la gestió i el tractament de l'aigua com a font de vida dels cultius i el bestiar.

La zona per on transita EL

PERIÓDICO pateix alts nivells de malnutrició, al voltant d'un 38%, cosa que dobla el nivell del 15% considerat com a emergència. El 95% de la seva gent viuen sota el llindar de la pobresa.

El preu del blat de moro ha pujat entre el 80% i el 160% per sobre de la mitjana dels últims cinc anys. En la ruta del llac Turkana, els agricultors veuen com els seus cultius s'han mort, abrasats per la calor, i es veuen abocats, malgrat la inexperiència, a la pesca per poder ficar-se alguna cosa a la boca.

«La pèrdua de vides a gran escala és un risc real i la crisi va pel camí d'empitjorar els pròxims mesos, sobretot per a les comunitats de pastors», adverteix un portaveu de l'oenagé Oxfam Internacional. La pròxima estació de pluges al nord-oest de Kenya comença el pròxim mes de gener.

Malgrat compartir denominadors comuns, cada país afronta la crisi des de la seva particular conjuntura. És per aquest motiu que Somàlia està patint un grau de vicissitud sense cap mena de comparació. Les conseqüències de la sequera i l'augment dels preus dels cereals es multipliquen per mil en un Estat fallit on el Govern interí, tot i que compta amb el suport de la comunitat internacional, no aconsegueix controlar una part del país, en mans de les milícies d'Al-Xabab, l'organització pròxima a Al-Qaida.

La situació de la capital, Mogadiscio, reflecteix el que passa a la resta del país. El Govern controla el port, l'aeroport i els voltants del mercat, mentre que les milícies islamistes es mouen amb total llibertat pel nord de la ciutat. Una àmplia avinguda separa els dos bàndols.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Condemnats a la fam

Els rebels d'Al-Xabab impedeixen que la gran maquinària humanitària internacional penetri als seus territoris, i aboquen milers de persones a optar per abandonar el seu territori a risc de morir de gana. Les dues zones del sud de Somàlia controlades per Al-Xabab són, precisament, on l'ONU ha decretat situació de fam. «El gran obstacle per a l'assistència humanitària a Somàlia és la denegació d'accés per part de grups armats opositors, principalment membres d'Al-Xabab», adverteix un informe de les Nacions Unides. Les milícies islamistes han fet del segrest de treballadors humanitaris i periodistes una eina de coacció que ha resultat altament eficaç. Les poques oenagés que operen a la zona han de pagar taxes a Al-Xabab.