Un repte per a l'OTAN que està gairebé resolt

Per descomptat, Líbia ha representat un gran repte per a l'OTAN, que avui el pot presentar com a positiu. No va ser fàcil el començament de la missió, amb unObamaque enviava senyals contradictoris. Tampoc ho havia estat consensuar una legitimadora resolució del Consell de Seguretat -la 1973-, que va sortir amb més abstencions de les desitjables i a la qual avui clamen per substituir no poques cancelleries, entre elles l'espanyola. Va costar tant aconseguir-la que fa por actualitzar-la.

Només una enèrgica diplomàcia francesa i el suport britànic van aconseguir involucrar l'Aliança Atlàntica, massa acostumada al lideratge nord-americà en la presa de les seves decisions.

En resum, una missió peculiar sense antecedents. Per primera vegada, els comandaments militars no depenien del seu habitual comandament polític, el Consell Atlàntic, sinó d'un grup de contacte que en la seva última reunió d'Istanbul agrupava 29 països, no tots de l'Aliança, i set organitzacions internacionals.

La lectura actual de la Carta Atlàntica, de la pròpia de les Nacions Unides, dels estatuts de la Cort Internacional de Justícia i de la resolució 1973 fa dubtar de tot, admetent les molt especials condicions derealpolitikque concorren a Líbia.

La resolució 1973 tracta d'un poble libi, quan tots sabíem que n'hi havia dos; exclou clarament les «tropes d'ocupació», quan el ministre de Defensa britànic,Liam Fox,en persona va dir que prestaven «serveis d'intel·ligència i eines de reconeixement», i la CNN nord-americana assegurava que forces especials del Regne Unit, França, Jordània i Qatar operaven a la zona.The Daily Telegraphho va rematar:Forces especials SAS operen a Líbia amb un paper decisiu. L'OTAN es va veure obligada el 25 d'agost passat a negar-ho a través del seu portaveu,Oana Lungescu:«L'Aliança no persegueix cap individu específic»; «l'Aliança no pot prendre partit»; «hi ha hagut una mala interpretació de les paraules de Fox, involucrant l'OTAN». Per complicar-ho encara més, Londres va puntualitzar: «Aquest departament, referint-se al War Office, no es pronuncia mai sobre les operacions de les seves forces especials».

No cal serNapoleóper estar convençut que els èxits dels rebels tenen molt a veure amb les ajudes en material de transmissions -els EUA reconeixien que van enviar 20 milions de dòlars en equips de comunicació-, amb l'armament entregat -França el va llançar en paracaigudes a les muntanyes occidentals de Nafusa, mentre que Qatar, per via marítima, el va introduir per Bengasi-, però, sobretot, amb els comandos d'operacions especials que dirigeixen en primera línia el foc dels avions de l'Aliança sobre objectius tàctics ben determinats.

Notícies relacionades

El viacrucis de Líbia

AHMED FARJAD: «Vénen aquí pel petroli»

Algú ha posat ordre en les disseminades i tribals unitats; algú ha pagat salaris; algú ha seguit minut a minut l'evolució dels esdeveniments des delsawacso des de satèl·lits reorientats especialment sobre Líbia.

Avui no en sabem més. El difícil repte està assumit i ara per ara gairebé resolt. L'Aliança no es podia permetre cap altra alternativa.