El món voreja els mil milions de famolencs

«Al poble teníem 100 cabres, n'hem perdut 90 i les que sobreviuen estan tan malament que gairebé ja no fan llet. Ningú les vol comprar. Així que la gent no té diners per comprar aliments, ni té llet. L'únic que mengem és blat de moro». Ibrahim Borou Roba és un pastor de Kenya que juntament amb els seus paisans pateix per causa d'una sequera «mai vista». La seva història, recollida per l'oenagé Acció contra la Fam, se suma a la de 10 milions de famolencs més que viuen a la Banya d'Àfrica. És en aquesta regió on l'ONU ha declarat la primera fam del segle XXI.

Ibrahim no en sap res, de fons d'inversió d'alt risc ni de l'especulació que durant aquestes setmanes s'acarnissa sobre el deute sobirà de Grècia, Itàlia i Espanya. Tampoc sap res d'universitats, com la de Harvard i Vanderbilt, entre d'altres, o de països com la Xina, Corea i el Brasil. Però els uns i els altres han comprat al llarg dels tres últims anys l'esgarrifosa xifra de 60 milions d'hectàrees de terrenys fèrtils a l'Àfrica i a l'Àsia. Un territori gairebé equivalent a Espanya i Portugal adquirit per produir aliments destinats a l'exportació i a biocombustibles, un fet que en molts casos ha comportat fer fora els pagesos de les seves terres o reciclar-les per produir aliments que no eren per a ells.

El pastor kenyà ignora que aquesta màgia dels telèfons mòbils depèn d'un mineral del qual la República del Congo posseeix el 80% de les reserves mundials, per les quals centenars de milers de persones han hagut d'abandonar -a causa de la guerra per al control de les mines- les seves cabres i horts i passar a dependre de la farina que porten els camions de l'ACNUR, l'agència de l'ONU per als refugiats.

La sequera excepcional per la qual Ibrahim se'n va a dormir amb l'estómac buit no és l'única ni la primera de les causes per les quals gairebé 1.000 milions de persones al món pateixen gana de manera permanent. Aquesta xifra equival a les poblacions dels Estats Units, el Canadà i Europa juntes. «És un escàndol inadmissible», assegura tothom, des del Papa fins al secretari general de l'ONU.

L'ÀSIA I EL PACÍFIC / L'Àfrica no és tampoc el continent amb més nombre de famolencs (239 milions de persones). L'avancen l'Àsia i la regió del Pacífic amb 578 milions de famèlics, segons la FAO, l'agència per a l'agricultura i alimentació de l'ONU. A l'Amèrica Llatina i el Carib arriben als 53 milions, 37 al Pròxim Orient i el Magrib, 19 als països anomenats rics. Les pitjors fams del segle XX es van produir a la Xina, la Unió Soviètica (fins al 1989), Corea del Nord i l'Índia.

La FAO denuncia que «el món produeix actualment prou aliments per a tots els seus habitants, tot i que moltes persones no hi tenen accés». El 65% dels 926 milions de famolencs es concentren a l'Índia, el Congo, Bangla Desh, Indonèsia, el Pakistan i Etiòpia.

El 1996 el «gran escàndol» era tan insuportable fins i tot per als països rics que aquests es van reunir a Roma amb els representants dels països pobres a la Cimera Anual sobre l'Alimentació (CMA) i van pactar un solemne compromís: abans del 2015 els famolencs s'havien de reduir a la meitat, i passar dels 850 milions d'aleshores a 425 milions. El 2000, davant de la falta d'avanços, es van tornar a reunir i van reafirmar el compromís. Aquest mes, la FAO ha reconegut que «926 milions de persones se'n van a dormir amb gana cada nit». Una mica millor que el 2009, quan els famolencs eren 1.023

milions.

«Per a milions de persones als països en desenvolupament, comptar diàriament amb una quantitat mínima d'aliments per portar una vida sana i activa és un somni llunyà. Les causes estructurals com la fam, la falta d'accés a la terra, el crèdit o la feina, combinats amb els alts preus dels aliments, continuen sent una trista realitat», segons assegura la FAO.

Els informes oficials assenyalen que a l'Àsia, només Tailàndia i el Vietnam han realitzat progressos i a l'Àfrica només Ghana, seguit pel Congo, Nigèria, Moçambic i Malawi. En el cas de Ghana, la FAO reconeix una obvietat: «La clau de l'èxit ha sigut el creixement de la seva producció agrícola».

REDUCCIÓ DE CONFLICTES / D'altra banda, la lleugera millora experimentada a l'Àfrica, on els desnodrits han passat del 34% de la població al 30% (una de cada tres persones) no és deguda a un increment de la independència alimentària, sinó a la reducció dels conflictes bèl·lics, que ha permès que molts ciutadans tornin a casa seva i als seus camps.

Els països de Llatinoamèrica i el Carib anaven per bon camí fins que el 2008 va esclatar la crisi. Les guerres primer i la recessió després han fet augmentar el nombre de desnodrits de 15 a 37 milions al Pròxim Orient, el Magrib, l'Afganistan i l'Iraq.

Els estrategs de la FAO admeten que des del 2008 els preus dels cereals han caigut més del 50%, cosa que hauria d'haver afavorit l'alimentació mundial, però segueixen sent més alts que abans de la crisi (2006) i les llavors i fertilitzants ara costen el doble.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Segons l'organització, els preus encara seran més volàtils durant els pròxims 20 anys. La raó és que la Xina i l'Índia comencen a menjar com els països rics i que està augmentant la producció de biocombustibles, un fet que reverteix en l'escassetat cada vegada més gran de terres i d'aigua, ja que tendeix a l'acaparament de terres fèrtils.

INVERSIONS EN TERRES / Els investigadors de l'Oakland Institute de Califòrnia calculen que, a través del fons Emergent Asset Management, amb base a Londres, alguns clients dels EUA han invertit durant els últims anys 500 milions de dòlars en terres, amb la perspectiva d'un 25% de beneficis. Al seu dia, funcionaris de la FAO van promoure aquest tipus d'inversions i les van considerar com a part de la solució de la fam.