Els sicaris d'Assad

L'institut de Maraa s'ha transformat en la presó més gran de tota la província. Des que van començar els combats pel control d'Alep el 20 de juliol passat, al voltant de 170 presoners de guerra -el 60% sónxabiha (sicaris d'Assad), i la resta, policies i militars- han estat traslladats a aquest centrepenitenciari, controlat pel comitè militar rebel de Maraa. Els reclusos estan amuntegats en dues aules, on les portes han estat substituïdes per reixes.«Aquí tractem tothom de la mateixa manera, amb el respecte que es mereixen els presos. Ara és el Ramadà i no mengen fins que es trenca el dejuni»,explica Abu Hatib, director de la presó, amb un to de poc convenciment.

«Traiem els presoners al pati dues vegades al dia, durant 45 minuts cada cop, i donem als reclusos lliçons de reeducació i reinserció social per quan surtin de la presó»,continua Abu Hatib, davant la mirada atònita d'aquesta periodista.

Com que es tracta d'una presó molt recent, els presoners han estat empresonats sense un judici previ, però el director del penal assegura que estan organitzant una sala del tribunal penal amb advocats i jutges«civils». «Aquí no jutgem ningú sota les lleis de la xaria; no som islamistes»,increpa Abu Hatib, que ja ha tingut alguna situació incòmoda amb la premsa estrangera. La futura sala del tribunal és el laboratori de ciències de l'institut, on hi ha una pica de rentar de marbre que servirà d'estrada al jutge.

Després de mitja hora de molta insistència, Abu Hatib ens permet acostar-nos a la cel·la on estan tancats elsxabiha. Nerviosos per la visita dels periodistes, es cobreixen la cara amb el que poden per evitar ser reconeguts a les fotografies.

Abu Hatib crida un pres que es tapa la cara amb la samarreta i mostra el seu pit amb un gran tatuatge que es va fer fa sis mesos amb el tors del xeic Hassan Nasral·là, líder de la milícia libanesa Hezbol·là; el líder suprem iranià, aiatol·là Khamenei; i el president sirià, Baixar al-Assad. A l'esquena té dibuixats les insígnies del règim i dos lleons que representen Hafez (el pare del rais desaparegut) i Baixar.«Em vaig fer xabiha perquè rebia molts diners del Govern», assenyala el presoner.

Emmanillat

El director de la presó ens porta un altre cop a la sala del tribunal. Amb les mans emmanillades i escortat per tres rebels, un home calb de mitjana edat entra al laboratori. El fan seure en una cadira de plàstic. S'identifica com a Ahmad Faji, membre d'una milícia de 25xabihes, sota les ordres del coronel Zuher Bitar, cap d'Intel·ligència de l'Aviació a Alep.

Sense perdre la compostura, el sicari relata que el seu grup ha violat sis estudiants de la Universitat d'Alep; ha apunyalat fins a la mort desenes d'opositors i ha fet esclatar explosius perquè semblés un atemptat i poder-ne responsabilitzar els«terroristes».

«El coronel Bitar ens va pagar molts diners per cada missió», assegura Faji, abans de detallar que el grup cobra 50.000 lires sirianes (uns 20.000 euros) per una missió normal (pegar a activistes o manifestants o torturar-los) i el doble per fer esclatar explosius.

«A vegades m'he penedit del que vaig fer, però la majoria no n'érem conscients perquè estàvem sota els efectes de les drogues o l'alcohol»que els subministrava el coronel en cap.

Notícies relacionades

El conclave per elegir el successor del papa Francesc s’iniciarà el 7 de maig

Cristóbal López Romero, cardenal arquebisbe de Rabat: "Dels més de cent cardenals, en conec 50. I a alguns els he vist tres vegades"

«Els dijous ens portava ampolles de vodka i whisky que barrejàvem amb amfetamines i altres drogues, i ens passàvem així tota la nit per preparar-nos per a les manifestacions del divendres. Totalment drogats, agafàvem ganivets i pals i pujàvem a les pick up negres i a tot gas irrompíem en les manifestacions i començàvem a pegar com bojos als manifestants», relata sense obviar detall elxabiha.

Faji no té por del càstig que rebrà.«Tinc les mans tacades de sang, i l'islam castiga els assassins».