Història d'una antipatia

La tensió d'aquests dies entre la Xina i el Japó torna a posar sobre la taula una història de desavinences. La manera més senzilla de resumir la mil·lenària història de les relacions entre la Xina i el Japó és recordar que la Xina ha aportat moltes coses positives al Japó mentre que les aportacions nipones a la història xinesa han estat menors i majoritàriament negatives. O aquesta és, com a mínim, la interpretació contemporània i popular del passat en comú dels dos països. No s'ha d'oblidar que per alguna cosa el nom de la Xina significa, també en japonès, país del centre (Chugoku) i que el Japó és només l'origen del sol, el país del sol naixent (Nihon). Aquesta centralitat xinesa és geogràfica i ha estat també cultural i econòmica durant la major part de la història.

El Japó és un arxipèlag i la seva història es desenvolupa a partir de la més gran de les quatre illes principals, Honshu. Allà arriben des del continent els primers pobladors de raça mongòlica que desplacen cap a al nord els anteriors habitants. Els nouvinguts del continent porten costums que després desenvolupen i transformen. L'escriptura, la religió o molts costums culinaris arribaran al Japó des de la Xina per convertir-ho en una cosa diferent, japonesa. Per això els japonesos escriuen amb caràcters xinesos, molts d'ells professen branques xineses del budisme i mengen gran quantitat de plats sorgits a la Xina, però la llengua japonesa té poca cosa més a veure amb la xinesa que la grafia, la religiositat japonesa no s'entén sense l'aportació del sintoisme, la religió autòctona, i pràcticament no hi ha plat xinès que els japonesos no hagin transformat, segons ells per millorar-lo.

De l'escriptura al budisme

Les primeres referències escrites al Japó es troben a la Xina el primer segle de la nostra era. Parlen de l'entrega d'un segell per part de l'emperador xinès al representant de Wa -Japó-, que es considera un regne vassall. A partir d'aquí s'estableix una relació en què el flux és gairebé sempre de la Xina cap al Japó. L'arxipèlag adopta importants aspectes culturals que li arriben del continent, com ara l'escriptura cap al segle V o el budisme a partir del segle VII. A més, no deixarà d'enviar estudiants al continent que tornaran amb el farcell ple de ciència, filosofia o literatura i tindran una gran influència en la vida cultural nipona.

La primera guerra en la qual es veuen involucrades la Xina i el Japó en bàndols rivals es produeix al segle VII en el context de les lluites per la supremacia a la península de Corea. No obstant, aquest conflicte sembla una anècdota amb la perspectiva dels segles. A partir de llavors s'estableix una relació comercial i cultural fluida entre els dos països amb alguns ensurts importants com els intents d'invasió del Japó des del continent al segle XIII per part dels mongols. Tres-cents anys més tard l'intent d'ocupació va ser en sentit invers, protagonitzat per Toyotomi Hideyoshi, encoratjat per haver aconseguit la unificació del Japó.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

Van seguir més de dos segles de reclusió japonesa sota el règim feudal dels Tokugawa. Durant aquest període els intercanvis amb la Xina van ser mínims. Però el Japó es va despertar de la seva letargia el 1868 amb la Revolució Meiji i es va trobar amb una Xina que estava sent saquejada per les potències occidentals. Els líders nipons es van ocupar primer d'assegurar que podien garantir la independència del seu país; i quan es van sentir forts es van llançar a conquerir la part d'Àsia que consideraven que els corresponia. Així va arribar l'annexió de Taiwan després de la primera guerra sinojaponesa del 1894, l'ocupació de Manxúria el 1931 i la guerra d'invasió total del país el 1937, després de l'incident de Mukden, del qual ahir es va commemorar el 81è aniversari.

El Japó va aconseguir subjugar gran part de la Xina a base de fer córrer molta sang, i la Xina va forjar el seu nacionalisme contemporani en la resistència antijaponesa. Va acabar la guerra amb una enorme ferida oberta entre els dos països. Els anys 70, les conveniències estratègiques de Pequín i Tòquio, provocades per la guerra freda, van fer possible el restabliment de relacions i l'inici d'una època de col·laboració econòmica. No obstant, mai s'ha produït una reconciliació verdadera. El Japó i la Xina tenen una forta dependència econòmica mútua, però també una desconfiança molt difícil de superar.