El xou de Boris Johnson

A Birmingham, on a penes va passar vint-i-quatre hores, l'alcalde de Londres, Boris Johnson, va obtenir la rebuda d'una estrella de cine. Seguit per les càmeres i aclamat comun heroi per desenes d'assistents a la conferència del partit conservador, Johnson va confirmar que és el més popular dels polítics britànics.

Aquest any arribava a la cita triomfant, després d'unsJocs Olímpicsperfectes, dels quals ell s'ha penjat diverses medalles. I va tornar a penjar-se-les quan va pujar a la tribuna, amb els aplaudiments d'una sala plena i la rialla nerviosa del primer ministreDavid Cameron, tens com la corda d'una arpa. “¿On és Dave (David)?”, van ser les primeres paraules de l'alcalde, buscant Cameron al pati de butaques. Johnson el tracta de tu a tu, el sacseja sovint, escapa al seu control.

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

Sap soscavar l'autoritat del primer ministre amb un acudit o una frase demolidora. Però l'hora de reptar el lideratgede qui va ser el seu company d'escola a Eton i després a la universitat d'Oxford encara no ha arribat. Johnson espera la seva oportunitat. Per això les seves primeres paraules des de l'estrada van ser deprudent mesurai lleialtat. Va felicitar Cameron per haver realitzat “una fantàstica feina”, li va atribuir un “lideratge ferm” i va assegurar que guanyarà les eleccions del 2015, “quan l'economia hagi remuntat”. Però gran part de la intervenció la va dedicar a llançar-li piropos, enumerant els seus triomfs i les bones obres al capdavant de l'alcaldia de Londres.

Aquell mateix matí, en declaracions a la BBC, Cameronassegurava que no enveja “el tracte d'estrella de rock”, que la premsa està donant a Johnson. I ho deia gairebé sense poder ocultar la irritació.