Les tàctiques de l'últim minut

Passaven de les 11 de la nit a la costa est quan el comptador de la NBC va anunciar 271 vots per aObama i pujant.La seu del Partit Demòcrata a Washington DC va esclatar en crits: "¡Quatre anys més! ¡quatre anys més!”.

Havia estat un dia intens. Només dues hores abans encara estàvem fent campanya. Els voluntaris demòcrates dels diferents centres repartits per Washington s'havien reunit aquell dia a la seu central. Allà hi haviaLisa, d'Adams;Amanda, de Dones Demòcrates;Velia, del grup llatí... La seu central és exactament igual que les oficines de campanya que reflecteixen les pel·lícules: espais oberts i compartiments, grans taules i algun despatx, molts telèfons i endolls.

Al matí vam tenir algunes visites: l'expresidenta de la Cambra de Representants,Nancy Pelosi, va saludar l'equip i els voluntaris. També la secretària de Treball,Hilda Solís, que va estar sobretot amb l'equip llatí.

No paraven d'arribar voluntaris.Lilian els indicava el que havien de fer mentre Jaime passejava amunt i avall marcant els objectius que li transmetia la central de Chicago a través de la seva Blackberry.

Semblaven acostumats a treballar en elcaos. Lilian suavitzava qualsevol problema amb un somriure,Jaime mai oblidava un nom.

Al meu costat Sarah es fregava els ulls esgotada. Eren gairebé cinc hores fent trucades. El matí es va centrar principalment enVirgínia.

Contra rellotge

Cap a les quatre de la tarda avisaven d'una baixada d'assistents als centres de votació d'alguna zona de Virgínia. Es necessitaven voluntaris per anar a fer més porta a porta. Eren dues hores de viatge. En 10 minuts Jaime va organitzar un equip que es va posar en camí.

De fons, laCNN començava a especular què passaria si cap dels candidats aconseguia els 270 vots electorals. Seria laCambra de Representants, amb majoria republicana la que escolliria el president.

A dos quarts de sis, els centres de votació de Virgínia ja estaven a punt de tancar. El nou objectiu eraPennsylvania. Fins llavors havíem treballat amb llistats en paper, però a partir de llavors ho vam fer a través de l'escriptori digital del nostre ordinador. Una columna a la nostra dreta ens informava de les particularitats del vot en aquest estat, què necessitava recordar el ciutadà per anar a votar.

Mitja hora més tard es produïa un nou canvi. Sembla que per alguna enquesta interna. Des de la central deChicago ens demanaven que ens centréssim en Ohio. Després vam comprovar que ajustat que va ser allà el resultat.

Les pantalles de l'escriptori digital anaven passant com les d'un videojoc. "Gràcies, ¿anem per una altra trucada?", "!Quina bona feina!", "Ets tota una heroïna", "No hi ha qui et pari”, ens animaven els responsables dels voluntaris.

Cap a les set ens repartíem els estats deWisconsin iColorado. Anàvem aprofitant la diferència horària entre els diferents estats del país.

No vota però resa

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

"Sí, clar que he votat, aquest mateix matí". "No puc votar, no sóc resident. Però la mevafamília i jo estem resant perquè surti Obama". "¿Una altra vegada preguntant per la votació?". A primera hora del matí, havia visitat alguns centres electorals. Hi havia bastanta gent i fins i tot alguna cua. Creia que l'entusiasme per Obama s'havia apagat, però aquesta nit, a les dues de la matinada de la costa est, ciutadans amb cartells cridaven i celebraven davant laCasa Blanca la victòria del president.

"El primer any delsegon mandat sempre és especial. Els presidents tradicionalment fan grans coses", em comenta un amic. Veurem si, com ja ha dit Obama, "el millor encara ha d'arribar".