Manning, condemnat a 35 anys per les filtracions a Wikileaks

Al cap d'un any i mig llarg de procés judicial, celebrat a porta tancada amb moltes restriccions per a la premsa, el soldat Bradley Manning va ser condemnat ahir a 35 anys de presó per haver filtrat més de 700.000 documents classificats a Wikileaks. La sentència és un dur revés per als defensors de la transparència, la premsa i les seves fonts, malgrat que l'exanalista d'intel·ligència s'enfrontava a una pena màxima de 90 anys de presó. Manning podrà sol·licitar la llibertat condicional després d'haver complert un terç de la pena, és a dir, quasi 12 anys. D'aquesta xifra se n'hauran de descomptar 1.293 dies pel temps que fa que és a la presó i pel maltractament que va patir durant el seu aïllament solitari a la base de Quantico (Virgínia).

La sentència final es queda gairebé a mig camí del sol·licitat per la fiscalia en representació de l'Administració Obama. La setmana passada va reclamar una condemna de 60 anys per a Manning, després d'acusar-lo d'haver traït el país i exhortar que passés pràcticament la resta dels dies entre reixes. «Hi ha valor en la dissuasió, senyoria. Aquest tribunal ha d'enviar un missatge a qualsevol soldat que estigui contemplant el robatori d'informació classificada», va dir durant els al·legats finals el fiscal, el coronel Joe Morrow.

El jove d'Oklahoma ja va ser declarat culpable el mes passat d'una vintena de càrrecs, incloses diverses violacions de la llei d'espionatge del 1917 i el robatori de propietat governamental. El tribunal el va exonerar de la imputació més greu de la fiscalia, «ajudar l'enemic», càrrec que li podria haver costat la pena de mort. Ara Manning encara té la possibilitat de recórrer davant un tribunal militar d'apel·lacions.

INTEL·LIGÈNCIA/ Manning va començar a entregar material a Wikileaks el febrer del 2010, tres mesos abans de ser detingut i després de contactar aparentment amb Julian Assange. Primer va entregar els anomenats diaris de les guerres de l'Iraq i l'Afganistan, milers de comunicats militars que detallen com actua l'Exèrcit als dos països. Més tard, els informes d'intel·ligència sobre els presos de Guantánamo, el vídeoAssassinat col·laterali els cables diplomàtics del departament d'Estat.

Notícies relacionades

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna

Manning ha defensat que la seva intenció va ser obrir un debat sobre els costos de la guerra i la política exterior dels EUA. Presentat com un idealista que va creure que podria contribuir a millorar el món amb les seves revelacions, la defensa va mantenir que l'Exèrcit l'hauria d'haver llicenciat al constatar la seva inestabilitat mental. Manning pateix un trastorn de gènere i va protagonitzar diversos incidents fins que va ser detingut el maig del 2010.

En els seus al·legats finals, el soldat -homosexual i fill de pares alcohòlics- va demanar perdó per «haver ferit la gent i perjudicar els EUA», en un gest de penediment. Tot i el volum de les filtracions, els 720.000 arxius airejats per Manning no representen ni l'1% dels 77 milions que els EUA van classificar el 2010.