Segrestat a Síria el periodista Marc Marginedas

Marc Marginedas, enviat especial d'EL PERIÓDICO a Síria, es troba retingut en aquell país en mans d'un grup de la insurgència des del 4 de setembre passat, últim dia en què es va posar en contacte amb la redacció a Barcelona. Segons diverses fonts, Marginedas viatjava en cotxe juntament amb el xòfer que l'acompanyava quan va ser interceptat per diversos combatents gihadistes als voltants de la ciutat de Hama, a l'oest de Síria. Des d'aleshores, no s'ha pogut contactar amb ell.

Veterà corresponsal de guerra d'EL PERIÓDICO, Marginedas havia entrat a Síria el diumenge 1 de setembre a través de Reyhanli (sud de Turquia) acompanyat per opositors de l'Exèrcit Lliure Sirià (ELS). Des que va esclatar el conflicte civil a Síria el 2011, aquest era el seu tercer viatge al país. L'objectiu d'aquest nou desplaçament era informar sobre els preparatius per afrontar una ­intervenció militar internacional que en aquells moments es considerava molt pròxima i investigar sobre l'atac amb armes químiques del 21 d'agost passat als afores de Damasc.

Marginedas va enviar la seva última crònica el dilluns 2 de setembre des de la localitat de Qasr Ibn Wardan, a prop de Hama, en la qual ­relatava la decepció en les files rebels al veure com s'allunyava la perspectiva d'un atac imminent nord-americà. «Obama parla, però no fa res», era el titular de la crònica que recollia aquest sentiment i que va ser publicada en aquest diari l'endemà. El dimecres havia d'enviar un reportatge sobre un poble pròxim que havia estat presumptament saquejat per l'Exèrcit sirià. Cap al migdia es va posar en contacte amb la redacció, però ja no va arribar a enviar la seva informació al ser retingut abans.

DESCONFIANÇA EN L'ESTRANGER

En un dels articles que va enviar per a l'edició on line d'El PERIÓDICO, Marginedas ja advertia de la perillositat de treballar com a periodista a Síria a causa d'un ràpid deteriorament de la situació des del seu últim viatge (al mes d'abril) i de com els seus acompanyants l'avisaven de la necessitat de mantenir-se en silenci. «Des d'aquí fins a Sarmada hi ha molts controls en mans d'islamistes. Desconfien dels estrangers i és millor que no sàpiguen qui ets», li van demanar.

Cap dels grups de la insurgència siriana s'ha atribuït tenir a les seves mans l'enviat especial d'aquest diari. Però aquesta última setmana, en un fòrum gihadista, ha aparegut una crida «a capturar tots els periodistes, identificar els equips que utilitzen i registrar-los per localitzar els xips en què tenen fotos i notícies de gihadistes». Aquests combatents sospiten que els informadors que actualment treballen a Síria podrien ser, en realitat, «un tipus d'espies que treballen sota la cobertura de periodistes».

Després de dos anys i mig de guerra, la situació ha canviat radicalment a Síria les últimes setmanes i la tensió latent dels últims mesos entre el corrent majoritari de la rebel·lió, representat per l'ELS, i les faccions més dures de la insurgència vinculades a Al-Qaida ha derivat en conflicte obert. Dimecres passat, l'Exèrcit Islàmic de l'Iraq i Llevant (ISIL en les seves sigles en anglès) va llançar un atac llampec contra la localitat d'Azaz, al nord de Síria, en què va aconseguir prendre-li el control a l'ELS. Divendres, els dos grups van pactar una treva, però no van resoldre qui tindrà el control de la ciutat.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Activistes i islamistes del nord de Síria també han constatat durant els últims dies que centenars de ­rebels s'han unit als grups afiliats a Al-Qaida al nord i a l'est de Síria, tant a l'ISIL com al Front Al-Nusra. «Aquest és un símptoma que aquests grups estan adquirint més poder. La regió pot caure en mans gihadistes», va assenyalar una activista a l'agència Reuters des de la ciutat de Raqqa.

Segons sembla, aquest transvasament no seria només de combatents individuals, sinó que serien brigades senceres les que s'haurien unit a l'ISIL i a Al-Nusra. Molts combatents rebels se senten atrets per aquestes unitats més radicals ja que solen ser més efectives, tenen més recursos i estan més ben armades. Molts dels seus membres han lluitat a l'Iraq i l'Afganistan.