Serrat, Peret i Camilo Sesto, en les llistes negres de la dictadura argentina

El Govern de l'Argentina ha donat a conèixer la troballa de documents secrets clau de l'última dictadura militar (1976-1983), incloent totes les actes de les juntes militars i "llistes negres" de perseguits polítics, intel·lectuals i artistes, material de gran valor històric que serà aportat a la justícia. Entre els que figuren en les llistes negres de la Junta Militar hi ha Joan Manel Serrat, Peret o Camilo Sesto.

Els papers descoberts comprenen el període que va des del 24 de març de 1976, dia del cop contra la presidenta María Estela Martínez de Perón, fins al 10 de desembre de 1983, quan s'acaba l'etapa política més negra de la història argentina. Segons aquests papers, la dictadura es plantejava quedar-se al poder fins al 2000.

El ministre de Defensa, Agustín Rossi, ha explicat que la documentació va ser facilitada per un "cap de l'Estat Major, integrant de la cúpula de les Forces Armades". Els documents van ser trobats dijous passat, durant tasques de neteja, en un subsòl de l'edifici Cóndor, de Buenos Aires, que depèn de la Força Aèria, i han estat traslladats a un altre edifici, on ja estan sent estudiats per una dotzena d'experts.

Entre el material descobert, hi ha 1.500 carpetes que estaven guardades en dues caixes fortes i dos armaris, sis de les quals contenen totes les actes secretes de les juntes militars, un total de 280 actes originals en què els jerarques van deixar establertes les seves posicions sobre diferents assumptes.

Sis mesos per analitzar els documents

L'Estat s'ha donat un termini de sis mesos per classificar tot el material trobat. "La justícia decidirà si aquesta documentació que hem trobat té a més de valor històric, valor jurídic per a les diferents causes que s'estan portant en els diferents tribunals judicials de l'Argentina", ha subratllat Rossi.

Les carpetes estaven ordenades cronològicament i temàticament i inclouen "llistes negres" de 331 intel·lectuals, comunicadors i artistes. Aquests estan dividits en quatre nivells, segons el seu suposat grau de "perillositat". En aquestes llistes, a més dels esmentats cantants Joan Manel Serrat, Camilo Sesto i Peret hi figuren, entre altres, els actors Norma Aleandro, Federico Luppi i Héctor Alterio, els escriptors Julio Cortázar i María Elena Walsh i la cantant Mercedes Sosa.

Entre els documents també hi ha instruccions per respondre a les denúncies de violacions als drets humans i a les sol·licituds de les famílies que volien saber el parador dels seus fills desapareguts. Entre aquestes sol·licituds hi ha la de Hebe de Bonafini, de les Madres de la Plaza de Mayo, amb dos fills desapareguts. En una altra d'aquestes carpetes hi ha una llista amb les aportacions de l'Associació de Bancs Argentins a la dictadura. Pel ministre de Defensa, aquests documents demostren la connivència d'una part de la societat civil amb la dictadura.

La batalla amb 'Clarín'

Dels documents també es desprèn la importància que li va donar la dictadura a la transferència de les accions de l'empresa Papel Prensa a una societat formada pels diaris 'Clarín', 'La Razón' i 'La Nación'. El cas de Papel Prensa figura en tretze actes, fet que demostra, segons Rossi, que va ser "un tema de discussió permanent de la Junta" i, en algunes ocasions l'assumpte "s'analitzava juntament amb la detenció dels familiars i coneguts" de la família Graiver, l'anterior propietària de l'empresa.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

D'aquesta manera, el Govern de la presidenta Cristina Fernández de Kirchner reobre un altre front de batalla contra 'Clarín'. La troballa d'aquestes actes de la dictadura es coneix setmanes després que el Tribunal Suprem declarés constitucional la llei que obliga el principal grup mediàtic d'aquest país, propietari del diari de més circulació i de bona part del negoci de la televisió per cable i internet, a desprendre's de part de les seves llicències.

'Clarín' va impugnar als tribunals la llei de mitjans audiovisuals durant quatre anys. El dictamen de la principal instància judicial argentina es va saldar a favor de les posicions del Govern, que considerava la disputa amb el grup mediàtic la "mare de les batalles" polítiques. 'Clarín' ha presentat aquest dilluns a les autoritats el seu pla d'adequació a la llei però ha avançat que seguirà litigant en tribunals d'aquest país i internacionals pel que considera una violació del dret de propietat.