Itàlia desclassifica els documents dels sagnants anys de plom

Itàlia desclassificarà els documents secrets relatius als atemptats terroristes comesos entre les dècades dels 60 i els 80, els coneguts com a anys de plom. «La transparència és un deure amb relació als familiars de les víctimes d'aquests episodis, que continuen com una taca fosca», va explicar ahir el cap de l'Executiu italià, Matteo Renzi. En conjunt, en nou diferents atemptats i massacres hi va haver 216 morts i 688 ferits. L'autoria d'aquestes accions resulta desconeguda.

Els casos desclassificats es refereixen a un atemptat contra el banc de l'Agricultura de Milà (1969), a l'atemptat de Peteano (1972), al perpetrat contra una comissaria de Milà (1973), al de la plaça de la Loggia de Brescia (1974), al de Gioa Tauro (1970), el comès contra el tren Italicus (1974), la matança de l'estació de Bolonya (1980), l'avió DC-9 d'Itavia caigut o abatut sobre l'illa d'Ustica (1980), i el realitzat a bord d'un tren (el Ràpid 904) el 1984, en vigílies de Nadal.

MÀFIES I EXTREMA DRETA / Les raons per les quals els governs d'aquests 45 anys van cobrir els fets amb el secret d'Estat i el van mantenir són desconegudes encara que dispars. Els tres primers atemptats van ser atribuïts a militants o afins de l'extrema dreta de llavors, agrupada entorn del Moviment Social, hereu del partit feixista. La paternitat dels descarrilaments i atemptats contra els trens va ser assignada a les màfies. L'atemptat a l'estació de Bolonya, amb 85 morts, va ser atribuït a l'extrema dreta amb complicitats amb membres dels serveis secrets italians per confondre les aigües sobre el suposat abatiment del DC-9 sobre Ustica, que havia tingut lloc poc abans.

La caiguda de l'avió, segons va descobrir el primer tribunal que va investigar, hauria tingut lloc durant una suposada acció bèl·lica sobre Itàlia que tenia com a objecte l'avió del llavors líder libi, Muammar Gaddafi, que aquella nit d'agost sobrevolava la península. Durant anys, els familiars de les 81 víctimes han intentat saber la veritat dels fets i diversos presidents de la República han intervingut demanant als aliats, que participaven en unes maniobres a la zona, que revelessin el que en sabessin.

NI FRANÇA NI ELS EUA / Però ni França, de la qual se sospita que va llançar el míssil que erròniament va abatre l'avió civil, ni els EUA, que tenien naus a la zona, han col·laborat mai plenament. Sospitosament, després de la caiguda de l'avió cap centre militar italià de radar de la península va detectar anomalies ni va poder presentar gravacions fiables.

Notícies relacionades

El conclave per elegir el successor del papa Francesc s’iniciarà el 7 de maig

Cristóbal López Romero, cardenal arquebisbe de Rabat: "Dels més de cent cardenals, en conec 50. I a alguns els he vist tres vegades"

En un tuit successiu a l'anunci d'ahir, Renzi va escriure que, en nom de la transparència, el Govern ha «desclassificat els documents sobre algunes de les pàgines més fosques de la història italiana», les que es van escriure en plena guerra freda, en un moment de gran tensió política entre blocs.

Els documents que seran desclassificats estan dipositats als arxius centrals. Es començarà pels més antics.