Colòmbia s'entrega al Mundial en la jornada de reflexió de les presidencials

La victòria de Colòmbia davant Grècia per 3-0 en el seu debut mundialista ha fet que un corrent d'esperança travessés el país. La il·lusió és esportiva. Milers de persones van sortir als carrers a celebrar el triomf. Són part dels 32 milions de colombians que estan avui habilitats per elegir el president que carregarà el pes de conduir fins al final el procés de pau amb les FARC o portar-lo a una via morta. Però aquest tema, la possibilitat de posar fi a un conflicte armat que en mig segle ha provocat més de 360.000 víctimes, no sembla despertar tantes expectatives. En un context marcat per l'eufòria futbolística, Juan Manuel Santos, que va assumir el 2010 i va obrir fa dos anys el canal de negociacions amb la guerrilla, aspira a ser reelecte. Óscar Iván Zuluaga, del Centre Democràtic, el partit fundat per Álvaro Uribe, s'ha convertit en la seva ombra i pot donar la gran sorpresa política en aquesta segona volta.

Així que es va acabar el partit, aquest dissabte a la tarda, els dos candidats, que en el seu moment van ser part del segon Govern d'Uribe, van intentar capitalitzar l'interès i van continuar subreptíciament la seva campanya. “Vinga, Colòmbia, que tot el món sàpiga de què estem fets”, va dir el president a Twitter. “Vaig parlar amb el profe (l'entrenador de la selecció, l'argentí José Pekerman) i em va dir al final de la conversa: ‘¡Vinga, Colòmbia!’ i Colòmbia va marcar tres gols. Vam començar aquest campionat amb el peu dret, estem tots contents i aquest diumenge guanyarà la pau”, va afegir.

El candidat de l'uribisme va estar amb prop de 600 simpatitzants en un teatre al centre de Bogotà. Al costat hi tenia Uribe, el seu cap de campanya. “El triomf de Colòmbia és el resultat del treball decidit i perseverant i mostra la tenacitat dels colombians”, va dir Zuluaga i, de passada, va demanar que aquest diumenge es voti per una "opció diferent".

El diàleg entre l'Estat colombià i les FARC se celebra a l'Havana des de finals del 2012. D'una agenda de cinc complexos punts, ja s'ha arribat a un acord en els quatre primers: el problema de la terra, que ha estat el gran desencadenant del conflicte armat; els mecanismes de reinserció política de la insurgència, una vegada que abandoni les armes; la qüestió dels cultius il·lícits i el narcotràfic, i, dies enrere, els camins per solucionar una de les pitjors herències de l'enfrontament: la de les víctimes.

Santos, que, com a ministre de Defensa d'Uribe va encapçalar, entre altres coses, el rescat d'Ingrid Betancourt i les accions que van acabar amb la vida de Raúl Reyes, el número dos de les FARC, a l'arribar a la presidència va modificar el seu full de ruta i va entaular negociacions amb la guerrilla. Es va imposar la raó pragmàtica: l'Estat colombià no pot seguir gastant eternament bona part del seu pressupost en la contrainsurgència. Així va ser com Santos es va convertir en el paladí de la pau i Zuluaga en el seu impugnador.

El tema és crucial. “A Colòmbia ha tornat a renéixer l'esperança que arribi, ara sí, una pau imperfecta però raonable. Imperfecta perquè no és la pau amb què tots algun dia hem somiat, és ben just el cessament d'un conflicte armat prou llarg per haver-nos fatigat l'esperança. I la pau verdadera, ens ho diu l'esperança, que no mor mai del tot, és molt més que això. Raonable perquè és el que està a l'abast, és la pau possible en una terra que es va acostumar a la violència mentre es feia regió i pàtria, però que encara no es desfà de l'esperança d'arribar a ser Estat social de dret”, assenyala el catedràtic Vicente Durán Casas en una columna d'opinió que ha publicat el diari 'El Tiempo'.

Però, en realitat, l'agenda de les discussions entre el Govern i les FARC no ha fet impacte en la societat. No s'ha vist impel·lida a prendre partit. La primera volta es va fer el 25 de maig amb una abstenció d'un 60% i un vot en blanc del 9%. abstencióvot en blanc

“Un arrasador abstencionisme va atacar la democràcia el 25 de maig. No ho podem permetre com a ciutadans. Aquesta no és la manera correcta de canalitzar la indignació que se sent. La forma correcta és el que la democràcia concedeix: el vot. Des d'aquesta casa editorial promovem la idea de votar. Pel que sigui, per altres”, assenyala en el seu editorial el diari 'El Espectador'. Per la publicació, “aquest és un moment de la història com pocs: és decisiu”.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

La indiferència social desconcerta els analistes. L'efecte Mundial la pot aprofundir. La revista 'Semana' i el diari 'El Tiempo' van divulgar un vídeo que mostra Zuluaga amb un pirata informàtic arrestat per espionatge i intent de sabotatge del procés de pau. L'involucrat no es va cansar de dir que havia estat víctima d'un muntatge. Uribe l'ha defensat. Però la Fiscalia va determinar que el vídeo és autèntic. Però això no ha entelat la candidatura de l'uribista.

La polarització és molt forta. Santos ha aconseguit el suport dels verds, l'esquerra, una part del partit Conservador i l'empresariat. Zuluaga té Uribe darrere seu. La seva popularitat el blinda. Uribe va sortir a buscar decididament un vot que pot ser fonamental: el dels militars i les seves famílies. Uribe ha alertat que, si venç Santos, serà el botxí de la Força Pública i un "be" davant les FARC. L'expresident i cap de campanya de Santos, César Gaviria, va dir ahir que les declaracions d'Uribe són inaudites i conviden "a la insubordinació de la força pública". Són, a més, "una caricatura infame i perversa del procés de pau". I el procés de pau camina, enmig d'aquesta contesa, per una línia molt prima. L'Estat no ha aturat les seves accions contrainsurgents. Dissabte a la nit va informar sobre la mort d'Alfredo Alarcón Machado, àlies 'Román Ruiz', el cap del front 18 de les FARC.