Heterogènia insurgència

L'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (ISIL) és una força integrada per uns 6.000 homes repartits entre Síria i l'Iraq. Els experts que més membres li atribueixen parlen de 10.000. «Amb uns quants milers d'homes no es pot controlar Mossul, perquè és una ciutat molt extensa, d'un milió i mig d'habitants, i amb un riu que la divideix. Es publiquen mapes als mitjans de comunicació que indiquen que l'ISIL controla des de Raqa (Síria) fins a Mossul. És impossible», explica l'arabista Pedro Rojo, president de la Fundació Al-Fanar per al Coneixement Àrab, que fa anys que viatja a l'Iraq.

«Mossul és una ciutat massa gran per a la capacitat de l'ISIL, allà només hi té uns mil homes. Hi ha veïnats controlats per grups tribals, hi ha àrabs i kurds», va assegurar a la BBC l'exgeneral iraquià Muzhir al-Qaisi, portaveu del Consell Militar dels Revolucionaris Iraquians. Aquest organisme, integrat per faccions que lluiten contra el Govern del primer ministre iraquià, Nuri al-Maliki, és el que ha llançat l'ofensiva al nord de l'Iraq, segons Al-Qaisi. Rojo recolza la seva versió.

«El Consell ho coordina tot. El configuren antics militars de l'Exèrcit de Saddam Hussein, líders de tribus locals i joves que van protagonitzar les revoltes de Ramadi i Fal·luja, on el 2012 la gent va sortir a les places per protestar contra la corrupció i la falta de serveis», explica Rojo.

Pitjors serveis

El procés va néixer en les revoltes que van començar el 2009 al sud, a Bàssora i Nasiriya, ciutats de majoria xiïta, on els veïns demanaven que s'acabés la corrupció i tenir electricitat i aigua sense dificultats. A l'Iraq, ric en petroli, els serveis de la població són pitjors ara que abans de la invasió dels Estats Units el 2003.

Els rebels que lluitaven contra els nord-americans no van voler mai enfrontar-se a les forces de seguretat iraquianes, «però la dura repressió de les protestes a Ramadi i Fal·luja i els bombardejos continus de l'aviació iraquiana contra la seva població van precipitar els enfrontaments», diu Rojo.

L'aliança rebel que diu liderar l'ofensiva al nord és de gran majoria sunnita i inclou grups contraris a la invasió dels Estats Units, com les Brigades de la Revolució de 1920 o l'Exèrcit de la Tarica al-Naqsabandia. Però compten amb el suport d'una confederació de tribus xiïtes del sud.

«El que està fent l'ISIL és aprofitar, com sempre, la confusió i el caos per ficar-s'hi i està combatent de forma paral·lela», explica Rojo. Els rebels no lluiten contra l'ISIL als llocs als quals arriba primer en el marc de l'ofensiva, encara que sí que s'han enfrontat a aquest grup en algun punt els últims dies.

Notícies relacionades

Espanya desmunta una xarxa que enviava gihadistes a Síria i l'Iraq

El xeic invisible

«L'ISIL està absolutament repudiat per la població iraquiana, ja els van patir, a ells i a Al-Qaida, durant bastant temps», subratlla Rojo. L'ISIL és conegut per les atrocitats que comet contra militars i civils. «Nosaltres estem organitzats i som combatents que respectem les Convencions de Ginebra, i els de l'ISIL són uns bàrbars», va assenyalar Al-Qaisi a la BBC. «Som més forts que ells, però el món només parla de l'ISIL perquè està en contra seva. És el llenguatge d'Occident», afegeix.

El Consell afirma en un comunicat dirigit als iraquians que pretén restaurar la justícia i no buscar venjança, respectar els països veïns i la seva sobirania, posar fi al sectarisme polític i iniciar un procés constituent que representi a tothom. El temor ara és una nova guerra sectària.