Crescuda a Río Bravo

Potser és, com diu Allan Daniel Pérez, cònsol de Guatemala a McAllen (Texas), perquè «els coiots estan enganyant sobre la reforma migratòria als Estats Units i promocionant el seu producte» i perquè, en termes econòmics, «aquí n'hi ha i allà no». Pot ser, com reflexiona Julio Narváez a la Casa del Migrant a Matamoros (Mèxic), qüestió que «el somni americà pesa molt als seus caparrons». Hi ha la possibilitat que sigui perquè són desplaçats de conflicte armat, encara que la violència de bandes, maras i càrtels a Centreamèrica oficialment no s'hagi classificat així, per més que ho suggereixin les Nacions Unides.

Sigui com sigui, menors no acompanyats d'Hondures, Guatemala i el Salvador estan travessant la frontera dels EUA en quantitats que no s'havien vist mai fins ara. El lloc elegit per la immensa majoria és la vall del Río Grande, on l'agència de Duanes i Patrulla de Fronteres va detenir entre l'1 d'octubre i el 15 de juny 38.000 menors no mexicans que viatjaven en solitari, un 27% del total de 137.000 immigrants capturats, el 178% més que durant els 12 mesos anteriors.

Formen el que es coneix com «la crescuda», un torrent humà, 52.000 menors sols capturats a tota la frontera que es calcula que poden arribar als 90.000 a l'octubre. Ha desbordat administrativament, logísticament, políticament i moralment els EUA i ha sumit el país en una «situació humanitària urgent», segons va definir Barack Obama.

SENSE ABAST / Des del 2008 tots els menors sense papers de països que no siguin Mèxic o el Canadà no poden ser deportats immediatament. Als que arriben sols la patrulla fronterera els pot tenir fins a 72 hores per processar el seu cas. Després passen a l'Oficina de Reassentament de Refugiats (ORR), on es queden als seus refugis fins que es localitza un familiar o cuidador que s'encarregui d'ells mentre s'estudia el seu procés judicial, en què no tenen dret a representació legal.

Res dóna l'abast: ni el personal ni les instal·lacions de la patrulla fronterera, segellades a la premsa però d'on han sortit imatges d'amuntegament. Tampoc els 80 refugis d'ORR, fet que ha obligat a buscar centres d'emergència com el de Murrieta, a Califòrnia, on protestes de ciutadans amb un sentiment antiimmigrants també desbordat han impedit el trasllat. S'obstrueix encara més un circuit judicial ja encallat.

Els menors centreamericans que arriben amb algun familiar tampoc poden ser deportats i, en el seu cas, menor i adult han de ser posats en llibertat amb ordre de comparèixer davant d'un jutge. És la citació que va rebre Evelyn López, hondurenya de 19 anys que va travessar fa tres dies amb el seu fill d'un any i dos adolescents guatemalencs en una llanxa llogada des de Reynosa per coiots, que els van deixar a la seva sort a l'altra banda.

Després de ser capturada i processada, Evelyn esperava divendres el seu viatge a Houston en un refugi a l'església del Sagrat Cor de McAllen, que atén els immigrants que les autoritats deixen a la central d'autobusos. Dutxes portàtils, taules plenes de donacions, llits tronats... Hi ha aire d'altres llocs, no del món que es diu desenvolupat. Ho constata Kim Burgo, una de les responsables de Catholic Charities, amb dues dècades d'experiència en llocs com Ruanda: «Si no estiguéssim als EUA correríem a instal·lar un camp de refugiats».

TRÀFIC INCESSANT / No és res nou el tràfic il·legal per un riu que es mereix més que el seu nom oficial l'oficiós de Bravo pels seus traïdors corrents. Ho sap Roberto Valdez, que viu a Granjeno, una desmanegada successió de cases. Entre els seus 313 habitants impera un silenci que té a veure amb la por o amb alguna cosa més fosca. A casa seva només el separa de Mèxic una estreta franja de terreny i el riu. «Abans aquí es passava molta droga. Ara, immigrants. Fa gairebé un any que vam començar a veure més nens. A cada instant. De 13 i 14 anys i de menys».

En el seu relat es cola en veu baixa una cantarella que se sent en altres converses que exigeixen anonimat a la vall: el tràfic de drogues i el de persones són indivisibles. Com explica un mexicà de 49 anys que en va passar 17 a la presó per narcotràfic i que en la seva joventut cobrava 500 dòlars per passar compatriotes, «mentre es busca immigrants en un punt es desatén un altre», per més que 250 agents hagin arribat a reforçar als 3.000 que tenia aquest sector.

El tràfic humà és en qualsevol cas un lucratiu negoci per si mateix. Per un recorregut que en llanxa o pneumàtic es fa amb uns dos minuts els coiots estan cobrant 1.500 dòlars o més, segons testimonis d'immigrants recollits a McAllen, Reynosa i Matamoros. Alguns arriben a les poblacions de Tamaulipas ja amb el contacte del seu coiot. Altres són segrestats.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Els mexicans, deportables, solen travessar de nit. Molts centreamericans, en canvi, passen a plena llum de dia i busquen entregar-se a les patrulles. Les màfies han estès el rumor que les lleis han canviat i hi ha «permisos» per a menors. És una tergiversació de l'ordre executiva d'Obama del 2012 que va començar a donar permisos temporals als que van arribar com a nens abans del 2007. Encara que sigui fals, «la veu ha corregut entre ells», com ha pogut constatar la germana Nidelvia Avila, que regenta la Casa del Migrant a Reynosa.

És dinamita que ha esclatat en països com Hondures, amb la taxa d'assassinats més alta del món (90 per cada 100.000 habitants). Milers de quilòmetres al nord, creix el Río Bravo.