El cor i la butxaca

Els escocesos s'enfronten d'aquí un mes a la decisió més important de la seva història. A l'hora de votar hi haurà els que ho facin posant al davant el cor, els sentiments, o la història. Per a la majoria no obstant serà el factor econòmic el que inclini la balança a favor del sí o del no. Al llarg de tota la campanya, el debat gira al voltant d'una pregunta: ¿Una Escòcia independent serà més rica o més pobra? «Més rica i més justa», responen els independentistes. «Més pobra i amb menys oportunitats», per als defensors de mantenir la unió. L'element decisiu és el petroli.

Des de la dècada dels 70, el petroli del mar del Nord  ha ajudat a pagar la despesa pública del Regne Unit. Uns 12.000 milions d'euros a l'any, segons Alex Kemp,  professor d'economia petrolera de la universitat d'Aberdeen. Una Escòcia independent disposaria «de gairebé tots els jaciments petrolers i de la meitat del gas», assenyala Kemp.

Alex Salmond sempre ha argumentat que si tots els diners recaptats en dècades passades haguessin estat en mans dels escocesos, aquelles terres serien més pròsperes i estarien més ben administrades. La puixança econòmica que augura Salmond per a la futura nació es fonamenta gairebé completament en els ingressos petrolers. Però el càlcul és arriscat, perquè les extraccions de cru estan en declivi.

Es calcula que fins ara s'han extret uns 40.000 milions de barrils de petroli al mar del Nord i que deuen quedar uns 24.000 milions de barrils més a sota les aigües. Però aquest carburant és cada vegada més difícil d'extreure. Les bosses són més petites, més marginals i necessiten plataformes mòbils per treure fins a l'última gota. A això s'hi ha d'afegir com n'és d'impredictible i volàtil el preu del petroli. La indústria seguirà pròspera els pròxims anys, però no és clar durant quant temps podran els escocesos mantenir el ritme de vida actual.

Escòcia està en gran part subvencionada per la resta del Regne Unit i la seva despesa per habitant és d'unes 1.200 lliures a l'any més per persona que a la resta del país. Gasta més del que recapta i si es convertís en un país independent, el nou Govern «haurà de decidir si els escocesos han de pagar més impostos o reduir part de la despesa», assenyala Paul Johnson, cap de l'Institut d'Estudis Fiscals. En el futur, amb una població cada vegada més gran i un declivi en els ingressos del petroli, Escòcia es trobaria amb un dèficit creixent.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Cuba, el gran èxode

Optimisme qüestionat

Salmond és optimista i sosté que «el preu del petroli en el futur serà més alt que el preu real del petroli durant aquests 30 anys, encara que les quantitats siguin menors». Els independentistes han proposat la creació d'un Fons Petroler en el qual s'acumulin els ingressos del cru, gastant-ne només una part i guardant la resta perquè les futures generacions també es puguin beneficiar d'aquesta riquesa. Alguns economistes dubten no obstant que aquest Fons sigui una solució viable. Els votants ho tenen difícil el 18 de setembre. Es juguen el futur.