Escòcia s'acosta al referèndum inclinada al 'no'

Quatre setmanes, aquest és el temps que tenen els independentistes escocesos per capgirar les enquestes i aconseguir una fita per la qual ningú hauria apostat pocs anys enrere, quan el nacionalisme ocupava encara una posició marginal en l'espectre polític escocès. El pròxim 18 de setembre tots els habitants d'Escòcia majors de 16 anys podran votar si Escòcia ha de ser un país independent i, fins ara, tots els sondejos han posat al davant el no a la independència.

Els sondejos donen compte no obstant d'un alt nombre d'indecisos que podrien decantar la balança cap al sí, segons la tendència observada en els sondejos. «Ens trobem còmodes amb l'actual posició», assegura Roddy Thomson, portaveu de la campanya independentista Yes Scotland (Sí Escòcia). «L'únic sondeig que compta és el del 18 de setembre», afegeix.

POPULARITAT DE L'SNP / «El suport a l'independentisme no ha canviat gaire des dels 70, sempre ha estat al voltant d'un terç i és només una mica més alt ara. El verdader canvi ha sigut que el Partit Nacionalista Escocès (SNP) s'ha tornat més popular en aquests anys», explica David Torrance, periodista i biògraf del primer ministre escocès.

El líder de l'SNP i primer ministre escocès, Alex Salmond, «és la figura que va unificar les forces nacionalistes. No és un pensador polític particularment profund. No està interessat en la política ni en les idees, està interessat en la tàctica i és molt bo en això», afegeix Torrance.

En una campanya que porta en marxa pràcticament des de la victòria electoral de l'SNP per majoria absoluta el 2011, tot resulta repetitiu i la principal novetat en aquesta recta final cap al referèndum està arribant en forma de debats televisats. Seguint el model dels debats presidencials nord-americans, Salmond i Alistair Darling, l'exministre d'Hisenda laborista que lidera la campanya unionista Better Together (Millor junts), es van enfrontar fa dues setmanes en un plató de la cadena escocesa STV. Encara que Salmond arribava a la cita com a favorit, els analistes van considerar en general que Darling s'havia imposat a causa de la debilitat que va mostrar el seu adversari a l'hora de defensar en termes econòmics la viabilitat d'una Escòcia independent

Thomson, no obstant, treu importància al paper que aquest debat i els dos que encara han de venir puguin tenir en el desenllaç de la consulta. «Els mitjans tenen una tendència a buscar grans punts d'inflexió i el debat va ser presentat com la gran oportunitat per a Salmond», opina el portaveu independentista. «La conversa està per tot arreu, cada dia, en tot moment i el debat que realment compta és el que té lloc a les cases i els pubs».

DOCUMENT CONJUNT / Mentrestant, els  conservadors del primer ministre, David Cameron, que governen el Regne Unit en coalició amb els liberal-demòcrates, han assumit un paper secundari en la campanya, conscients que la seva popularitat està molt per sota de la mitjana britànica en terres escoceses. La participació de Cameron en les últimes dates s'ha limitat a la firma d'un document conjunt amb els líders laborista i liberal del Parlament de Westminister, comprometent-se a cedir més poders al Parlament d'Edimburg en cas d'una victòria del no.

«El 1979 es va celebrar el primer referèndum sobre la creació d'un Parlament escocès i van prometre més devolució de poders si votàvem que no, però això mai es va materialitzar», explica el representant de Yes Scotland. «No hi ha garanties que els mitjans i els poders per al canvi que necessita Escòcia i que la independència donaria hagin d'arribar després d'un vot negatiu», afegeix.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

En qualsevol cas, per a Torrance, ni la cessió de més poders a Edimburg després d'un hipotètic vot negatiu en el referèndum tancaria definitivament el debat. «Si hi ha un vot negatiu hi haurà el 35% o el 40% de vots a favor de la independència i això és bastant. Això suposa que la qüestió no desapareixerà i probablement passaria com al Quebec i tindríem un altre referèndum en 15 anys, quan es donessin les condicions», diu Torrance.

Des del 1979, la data d'aquell primer referèndum, les coses han canviat molt. Després de l'era liderada per Margaret Thatcher, que va posar en peu de guerra Escòcia amb les seves polítiques de desindustrialització i els seus impopulars impostos, un laborista escocès, Tony Blair, va arribar al número 10 de Downing Street el 1997 amb la promesa de convocar un referèndum per a la creació d'un Parlament escocès. Després d'una rotunda victòria del sí, es va obrir una nova etapa que permetria als nacionalistes assolir el poder per primera vegada en la història el 2007 i fer del somni de la independència una realitat que serà decidida a les urnes d'aquí un mes.