James Wright Foley, el reporter cortès

Era educat i cortès, molt cortès. Gairebé mai -per no dir mai- alçava la veu, gairebé mai s'enfadava, gairebé mai s'alterava. Quan estava en grup, era d'aquells que es preocupaven que no sorgissin conflictes, que tothom se sentís còmode, reconegut i satisfet. Perquè James creia sobretot en la força d'una comunitat, que la vida, amb els seus alts i baixos i les seves amargors, s'afrontava millor en unió i amb solidaritat, per sobre d'individualitats i egoismes personals.

James Foley, de 40 anys, tenia ocurrències de gran enginy, que podien alegrar un dia avorrit i gris. Els àrabs, quan es dirigeixen els uns als altres, en senyal de respecte, es diuen sheij. És un tracte normal entre persones que no es coneixen, una cosa així com el vostè en llengua catalana o l'usted castellà. I Jim, com a bon nord-americà, era capaç d'afegir una falca cool

a aquesta tradicional fórmula de respecte de l'Orient Mitjà, mirant d'atraure l'atenció dels interlocutors com si es trobés en un estadi de beisbol de Chicago o al campus d'una universitat californiana, i no a la perifèria de la mil·lenària ciutat siriana d'Alep. «¡Ei, sheiji!», els apressava, i provocava la riallada general.

Hàbil diplomàtic

Dotat d'un sentit natural de l'elegància i una gran fotogènia, a James tot li quedava bé. A vegades, es posava un mocador al voltant del cap i semblava un egipci acabat de sortir de les piràmides, o una manta amb la qual s'embolicava el cos, i s'assemblava a un cavaller Jedi extret d'una de les pel·lícules de la sèrie La Guerra de les Galàxies. Els dàtils sirians eren la seva perdició; en devorava sense mesura, a mans plenes, cosa que li provocava, a vegades, severes indigestions, i no en va acabar d'aprendre mai la lliçó.

Com tot ésser humà, Jim tenia les seves preferències, qui li agradava i a qui veia amb recel. Però, lluny de dogmatismes i rigideses, intentava donar a tothom una oportunitat, parlar amb aquell a qui fins i tot veia els defectes de caràcter amb nitidesa. Era, en resum, un hàbil diplomàtic, capaç de fer-se amb tothom i tenir en compte els punts de vista més oposats.

Notícies relacionades

EI ressuscita el concepte de guerra contra l'islam

Alemanya i Itàlia anuncien que armaran els kurds de l'Iraq

Parlava de la família amb gran respecte, en especial de la seva mare, Diane, catòlica d'ascendència equatoriana, a qui acompanyava a missa els diumenges quan era a casa, a Nou Hampshire. I mantenia una vinculació especial amb Espanya, ja que l'oncle és de Madrid, encara que en l'actualitat resideixi a Houston (Texas). De fet, va passar uns quants mesos a Madrid estudiant castellà, idioma que parlava amb fluïdesa, encara que les jotes se li resistissin i més aviat sonessin a hacs aspirades.

Foley sabia que la solidaritat era l'essència de la seva feina com a reporter. De fet, quan va ser capturat a Líbia durant un parell de mesos pel règim de Gaddafi, va veure amb els seus propis ulls com un company, Anton Hammerl, moria a causa de les bales gaddafistes. I juntament amb els periodistes Claire Gillis i Manu Bravo, va organitzar una col·lecta que va recaptar uns 135.000 dòlars per a la viuda i els fills.