Escòcia, el nou Euskadi

Escòcia és la nova Euskadi. Fins fa ben poc temps, una descripció arquetípica de polític nacionalista català seria el d'un tipus que es queixava amargament de la maldat intrínseca de Madrid, és a dir, del Govern, i que admirava el nacionalisme pacífic basc, per la seva capacitat d'atiar l'Executiu central i, sobretot, pel seu concert econòmic i la seva quota i, en el seu moment, la seva Ertzaintza. El sobiranisme basc ha desaparegut del focus, atribolat com està en la tasca de pacificació i normalització després de l'etapa del terrorisme. Catalunya, per la seva banda i gràcies a la mobilització social, una mica impensable fa 10 anys, ha avançat Euskadi per la dreta i sense llums. Es necessita un altre referent. Escòcia.

Més enllà que en 24 hores els escocesos portaran a terme un referèndum d'autodeterminació, el gran motiu d'enveja per als sobiranistes catalans, els escocesos compten, també, amb un autogovern més gran que els catalans. Encara que les fredes dades puguin enganyar a primera vista.

«Els escocesos compten amb menys competències, potser, però aquelles de què disposen les gestionen en exclusiva, com si fossin un estat independent. A la Gran Bretanya no hi ha competències compartides com a Catalunya amb el Govern central. No hi ha Tribunal Constituicional que dirimeixi qui envaeix què. O es té o no es té», explica l'assessor català de l'SNP (partit nacionalista escocès) a Westminster, Xavier Solano. Un exemple: «Quan Muammar Gaddafi va fer servir d'escut cinc infermeres búlgares condemnades a mort a Líbia per haver encomanat la sida a 400 nens per demanar l'alliberament del terrorista pres per l'atemptat a un avió sobre Lockerbie (Escòcia), els negociadors internacionals van recórrer a Tony Blair. La seva resposta va ser: 'És competència escocesa'.

Justícia n'és una. Interior, una altra, amb l'excepció de les fronteres i la matèria en què, per cert, Alex Salmond, líder de l'SNP, intenta ara crear un cos de policia propi i únic que unifiqui les diferents unitats territorials sense comandament únic.

Joies de la corona

Les joies de la corona són educació i sanitat. Educació universitària gratuïta per als escocesos, davant els 27.000 euros anuals que paguen els anglesos. I un sistema de sanitat que es manté ferm en el tema públic i que fuig de les privatitzacions en les quals es veu embolicada l'NHS, el sistema anglès.

Escòcia gestiona un pressupost de 37.000 milions d'euros i, això sí, no té un gran dèficit fiscal. A penes mig punt. És a dir, el que transfereix Londres és prop d'aquest 9% que aporta en tributs.

El punt flac el detecta l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa: «No tenen capacitat fiscal. El federalisme és la capacitat de recaptar», assenyala. En aquest aspecte, Catalunya agafa certa davantera, sí, «però podria haver estat més gran si s'hagués concedit la totalitat de l'IRPF, cosa a la qual part del PSOE semblava disposat i que el president d'Andalusia, Manuel Chaves, va vetar», explica Tremosa.

Notícies relacionades

L’entorn de Trump i donants sota sospita impulsen els ultres alemanys

Els països àrabs discuteixen un pla propi per a Gaza davant el de Trump

Ara plouen ofertes de tercera via sobre els escocesos, i si venç el no, possiblement s'avançarà en aquesta línia i, sobretot, en l'impost de societats.

I, per cert, per completar el quadro d'enveja, tal com apunta el vicesecretari de relacions internacionals d'ERC, Jordi Solé: «Ningú posa en dubte que Escòcia és una nació».